Temps era temps, quan a l'antiga Grècia, l'Helena de Troia plorava desconsoladament. Una de les seves llàgrimes en caure al terra es va transformar en una petita planta d'uns 20 Cm d'alçada, que es distingia de les ja existents no només per aquella olor tant agradable que desprenien les seves petites fulles, sinó també per la viva coloració de les flors.
Aquesta herba aromàtica, que va néixer d'una de les llàgrimes de la bella Helena i que des de llavors, gràcies a la seva resistència, se la pot veure a les terres gregues, és la que es coneix com a farigola. Però tenia un poder, la farigola beneficiava als guerrers amb valor i força per la lluita.
 |
| Flor de la farigola |
Anys més tard, quan Josep d'Arimatea va traslladar el Sant Grial a la muntanya de Montserrat, els Àngels, en senyal d'agraïment, van aromatitzar la muntanya poblant amb farigola els vessants per on havia pujat la copa sagrada. Però això els hi devia de semblar poca cosa, perquè a més, van donar a aquella olorosa planta unes propietats curatives que abans no tenia.
S'haurà estès des de llavors arribant a Collserola i una mica més enllà? Si la hi busqueu, us serà més fàcil distingir-la a la primavera, quan la planta està florida, ja que la resta de l'any és menys vistosa i podríem dir que queda una mica camuflada. La trobareu sobretot en lloc séc, assolellat i pedregós; però, tot i que es pot trobar en zones silícies, us serà més fàcil veure-la als llocs calcaris.
 |
| Mata florida de farigola a Collserola |
Ah! I quan us hi apropeu, si decidiu tocar-la, el més segur és que no pugueu apreciar d'immediat aquell valor i aquella força que dóna als guerrers, ni la gran quantitat de propietats curatives que se li atribueixen; però el que de segur podreu sentir, és aquella olor agradable i inconfusible que ens ha acompanyat des de gairebé sempre.
