Hi ha molts vegetals i molt variats a Collserola, nosaltres només mostrem aquells que ens han cridat l'atenció

Cercar en aquest blog

dilluns, 29 de juliol del 2013

Miraguà de jardí

Araujia sericifera

Planta al·lòctona, procedent de l'Amèrica llatina, que cada cop s'està veient més a prop de la costa. S'ha de vigilar ja que dins de la seva tija es troba una llet verinosa.

La trobem en murs, tanques, enfilant-se a arbres...El problema, competeix per la llum amb les plantes del lloc i pot arribar a escanyar-les. Però també s'arrossega pel terra podent arribar a conquerir una gran zona en poc temps.


detall de la flor i les fulles del miraguà


Tant la seva fulla com la seva flor són petites, i el que més crida l'atenció és el fruit. Dins d'aquest, quan madura hi ha una gran quantitat de llavors que es dispersen pel vent gràcies a un borrissol i que poden arribar més lluny, si utilitza l'aigua com a mitjà de transport.

Pot ser veritat que la flor d'aquesta planta mati els insectes que l'ajuden en la seva pol·linització? No té gaire sentit! Segons el que hem trobat la planta pot retenir els insectes, sobretot papallones, que van a pol·linitzar-la i no alliberar-los de la trampa. Tot i que al seu lloc d'origen, les papallones aconsegueixen alliberar-se'n al dia següent d'haver quedar atrapades i les plantes per la seva part aconsegueixen més eficiència en el transport del gra de pol·len.


Fruit madur amb les llavors a la vista


Fruit madur amb les llavors a la vista


Encara que ja no s'utilitza, va ser introduïda a començaments del segle XX com a planta ornamental i també com a cultiu, per a utilitzar el vil·là, que es troba dins del fruit i que ajuda en el transport de la llavor, en la indústria tèxtil, per fer coixins.

Campanetes de jardí

Ipomea indica



La gran vistositat d'aquesta planta ha fet que s'hagi utilitzat molt com a planta ornamental per murs i talussos de jardins. Amb el temps s'ha anat naturalitzant al camp. Habitualment la trobem en zones pobres.

Tot i així, actualment no es troba gaire en jardins. Encara que és molt vistosa en època de flor, a l'hivern quan li queden només fulles i de vegades seques, la vistositat desapareix.


Per ara a Espanya no se la considera una planta invasora tot i que en torrenteres de prop de la costa pot arribar a desplaçar a la vegetació dels voltants. Poder, una de les seves característiques que fan més mal, és la capacitat d'enfilar-se a altres plantes ja que d'aquesta manera les ofega.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Server



Tot caminant per una roureda, un pot passar a prop d'un server. Costa veure'l, ja que no n'hi ha molts. Però, de vegades, a la tardor, els seus fruits piriformes i vermellosos escampats pel terra el delaten.

El Server, juntament amb la moixera (Sorbus aria), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i moixera de guilla (Sorbus aucuparia), forma part dels arbres del gènere Sorbus que podem trobar a Collserola, habitualment a les rouredes.



moixera Sorbus aria
moixera Sorbus aria











moixera de pastor Sorbus torminalis
Tot i que és un arbre molt discret, se li pot treure molt de profit, ja que es pot aprofitar tant la fusta, per fer mobles; com el fruit, per fer begudes alcohòliques, gelatines, melmelades o sucs; com l'escorça per adobar pells. També se l'ha utilitzat pel seu aspecte per jardins.

dissabte, 13 de juliol del 2013

Noguera o noguer

L'origen de la noguera el trobem al Sud-Est d'Europa i a l'Àsia central. Fa molt de temps que va ser introduït a cases de pagès i boscos... Passant a formar part de la nostra història.



Noguer


La foto superior, us mostra un exemplar, però, possiblement no podreu apreciar prou bé ni la seva robustesa, ni la seva amplitud de capçada.

Aquest arbre, que l'hem trobat, per exemple, a prop del casino de la Rabassada i per Can Balasc, i que viu en terrenys humits però amb un bon drenatge, no és només un peu que dóna ombra i habitatge a alguns animals, sinó que té d'altres característiques que el poden fer funcional.

Per exemple, la fusta, més fàcil d'observar a l'hivern quan es troba el tronc nu, és apreciada per la seva resistència, però també per la facilitat amb la que es treballa.
 
Un cop acabada la temporada de fred comencen a brotar tant fulles com flors. Ja hem parlat de les seves flors masculines i femenines en una de les nostres sortides al casino de la Rabassada.



Flor masculina ja pansida i femenina sense carpels
Flor masculina i femenina











Mentre la flor masculina es panseix quan ja ha complert amb la seva missió, la flor femenina comença amb la fecundació. S'allibera dels pètals deixant a la vista l'ovari amb dues "banyes" al damunt que són els estigmes.

 
 
Una mica més tard, la nou es protegirà amb una capa de color verd que l'acompanyarà durant tot el procés de creixement del fruit. A la maduresa, aquesta capa, s'ennegrirà i s'obrirà permetent que surti el fruit.

 

A més de la fusta i del fruit, la nou, també es pot aprofitar la fulla, la protecció verda del fruit per fer olis i les flors de Bach.

Però, té propietats màgiques? ens permet treure el mal d'ull? O descobrir bruixes i bruixots?...Es diu que un no pot posar-se a dormir sota la seva ombra sense rebre una dosi de mala sort! Poder és per això que hem preferit observar, caminar i descansar més tard en un altre lloc.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Cedre de l'himàlaia

Cedrus deodara



Arbre ornamental que el trobem en diferents llocs de Collserola, com a prop de Can Borni o per sota del Tibidabo, entre el torrent de Vilana i el de Betlem i per sobre de la Carretera de les Aigües.

Tot i que no és un arbre de la zona, hi ha llocs on en trobem molts. Va ser una plantació o simplement és que s'ha anat reproduint donant lloc a un petit bosc de cedres?


Com ens fa deduir el seu nom, és una planta al·lòctona, segurament introduïda per la urbanització de començaments del segle XX. Es va plantar o bé al jardins i terrenys de les cases d'estiueig, o bé als entorns dels camins de passeig. És un arbre que se l'aprecia no només pel seu port, sinó també per la seva fusta, aromàtica i resistent.

La veritat és que el dia de la neu, veure aquests arbres tots nevats, mentre caminàvem per la Carretera de les Aigües, ens va ajudar a imaginar que estàvem a un altre lloc, un lloc bastant llunyà i amb un clima completament diferent.

 
Però, tot i que és una espècie al·lòctona i n'hem trobat molts, alguns formant un petit bosc, segons les fonts consultades, no és una espècie invasora i per tant, no suposa un gran perill.