Hi ha molts vegetals i molt variats a Collserola, nosaltres només mostrem aquells que ens han cridat l'atenció

Cercar en aquest blog

dijous, 19 de desembre del 2013

Arítjol

Smilax aspera


Mireu bé aquesta planta. Abans de res us he de dir que les aparences enganyen.


Fruit de l'arítjol en raïms

El fruit, en raïms i de color vermell, atreu a aus, mamífers...Però no us enganyeu, segons fons consultades, és verinós! Encara que n'hi ha d'altres que ens parlen de la utilització d'aquests fruits per a fer una beguda refrescant, la "zarzaparrilla".


Arítjol, detall de la fulla i del fruit
Però si us hi fixeu millor, podreu veure a una de les nostres principals enemigues de les incursions per la zona del casino i de les terres de can Ribas (veure font de Sant Antoni, els jardins del casino, tot descobrint una riera, la font de Sant Antonio ).

La fotografia ha estat presa a prop de la font del rossinyol, una zona on per sort pels nostres cossos es manté en un espai diferent al de pas.


Però, com hem comentat abans, en les nostres passejades pels jardins i voltants del casino vam poder patir les seves defenses, punxes que es troben tant a fulles com a tiges. Però si això sembla poca cosa, l'arítjol s'enfila tant sobre arbres, com sobre arbustos o inclús sobre ella mateixa. D'aquesta manera aconsegueix més llum sense gastar massa energia en estructura. Per mantenir-se enfilada passi el que passi, com per exemple que faci vent, utilitza circells. Això encara la torna més "agressiva",  ja que es fa difícil treure-la del pas amb les mans sense punxar-se.

L'arítjol en flor

Però tot i que li tenim una mica de mania, no deixarem de dir-vos que la planta té unes certes propietats beneficioses. Per exemple, segons uns estudis realitzats per la UAB, pot ser una bona aliada per treure metalls de zones contaminades.

A més, les arrels tenen propietats estimulants i depuratives. Es poden utilitzar per exemple pels problemes de retenció de líquids, per netejar la sang, per expulsar petites pedres o per tractar el reuma.

En conclusió, com podeu veure, aquesta planta que en un principi ens semblava tant agressiva, i ens atacava quan ens apropàvem al seu espai sense compassió; també té punts positius, destaquem tant les seves propietats sobre el medi com les medicinals.


dissabte, 23 de novembre del 2013

Margaridoia anual

Bellis anua



Caminant pels turons de Can Pasqual, hem pogut observar una herba que l'any passat ja havíem trobat, però aquell cop en el camí antic de Vallvidrera a Santa Creu.


Detall de la inflorescència de Margaridoia

El que crida l'atenció d'aquesta planta vivaç, no són les seves fulles basals, que sense flor ni te n'adones de què hi són, sinó aquelles "margarides" entre blanques i rosades que ens han permès veure una mica de color a la tardor.




Fulles en roseta de Margaridoia



A la nit la inflorescència es tanca i de dia s'obre, però quan hi ha molta humitat, no s'arriba a obrir del tot. Si us hi fixeu podeu observar una de les flors mig tancada (imatge de l'esquerra). Aquest fet us permet gaudir de la coloració més rosada de la part inferior de les lígules.




Finalment, no podem oblidar-nos de les propietats antitussígenes, expectorants i diürètiques de la planta.

 
 
 
 
 




dilluns, 7 d’octubre del 2013

Farigola

Thymus vulgaris

Temps era temps, quan a l'antiga Grècia, l'Helena de Troia plorava desconsoladament. Una de les seves llàgrimes en caure al terra es va transformar en una petita planta d'uns 20 Cm d'alçada, que es distingia de les ja existents no només per aquella olor tant agradable que desprenien les seves petites fulles, sinó també per la viva coloració de les flors.

Aquesta herba aromàtica, que va néixer d'una de les llàgrimes de la bella Helena i que des de llavors, gràcies a la seva resistència, se la pot veure a les terres gregues, és la que es coneix com a farigola. Però tenia un poder, la farigola beneficiava als guerrers amb valor i força per la lluita.

Flor de la farigola
És aquest l'origen de la farigola? ... Podríem dir que des de les hores, la mata ha començat a conquerir territoris? I inclús la nostra vida? Penseu que a poc a poc a començat a formar part tant de la nostra cultura, com dels nostres costums?

Anys més tard, quan Josep d'Arimatea va traslladar el Sant Grial a la muntanya de Montserrat, els Àngels, en senyal d'agraïment, van aromatitzar la muntanya poblant amb farigola els vessants per on havia pujat la copa sagrada. Però això els hi devia de semblar poca cosa, perquè a més, van donar a aquella olorosa planta unes propietats curatives que abans no tenia.

S'haurà estès des de llavors arribant a Collserola i una mica més enllà? Si la hi busqueu, us serà més fàcil distingir-la a la primavera, quan la planta està florida, ja que la resta de l'any és menys vistosa i podríem dir que queda una mica camuflada. La trobareu sobretot en lloc séc, assolellat i pedregós; però, tot i que es pot trobar en zones silícies, us serà més fàcil veure-la als llocs calcaris.


Mata florida de farigola a Collserola
Ah! I quan us hi apropeu, si decidiu tocar-la, el més segur és que no pugueu apreciar d'immediat aquell valor i aquella força que dóna als guerrers, ni la gran quantitat de propietats curatives que se li atribueixen; però el que de segur podreu sentir, és aquella olor agradable i inconfusible que ens ha acompanyat des de gairebé sempre.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Figuera

Ficus carica


És un dels cultius més antics que es coneixen. A Collserola, ha estat present durant molt de temps. Tot i que ja gairebé no es cultiva, s'ha naturalitzat
com a d'altres llocs del mediterrani i actualment, la seva presència no passa desapercebuda.


El seu aspecte varia molt amb l'època de l'any. Mentre que a l'hivern està tota nua i només ens deixa veure l'estructura, amb branques desordenades que es trenquen molt fàcilment i que si són velles, es retorcen i recargolen; a l'estiu és un gran i perfecte para-sol amb olor incorporada.


Figuera a l'hivern
La seva mida, també pot ser molt variada, passa de ser només un arbust, a ser tot un arbre, amb nombroses mides intermitges. Quanta més humitat al terra i més sol a les fulles, més probabilitat de que es faci un arbre alt i gran.

Les arrels, molt superficials, són capaces de ficar-se per les roques i buscar aigua. A més, treuen molt fàcilment rebrots, de manera que no és difícil trobar una figuera amb un munt de troncs que surten del terra. Si, hi ha un únic tronc, és bastant probable trobar que hi surten branques de molt avall.


Figuera amb rebrots
Però, si ens hi fixem, a la primavera i a l'estiu podem veure el que semblen fruits verds que en realitat són uns receptacles l'interior dels quals va patint petites transformacions. Al començament al seu interior hi han flors amagades i petites amb només els orgues sexuals.

Aquelles flors petitones dins del "receptacle" podrien fer que l'encreuament es compliqués, si no fos per uns insectes simbiòtics, que entren a l'interior per posar-hi els ous i així assegurar l'alimentació de les seves larves... Però, al cap d'un temps, els nous insectes, ja adults, hi surten buscant una altra flor i ajudant en la pol·linització.

Segons les flors que hi hagi a l'arbre podem trobar tres peus diferents (com passava als garrofers però amb alguna diferència):

  • Figuera mascle amb flor mascle i femella, com passa en les figueres silvestres (cabrafiga). La flor femella d'aquestes figues és estèril. Però en realitat té una funció, la d'acollir i alimentar la larva dels seus hostes pol·linitzadors. 
  • Figuera femella amb flor femella
  • Figuera hermafrodita amb flors mascles i femelles, com passa amb la major part de figueres conreades. Aquestes, tindran flors mascles, femelles fèrtils i femelles no fèrtils. Aquestes últimes amb la finalitat de poder ser utilitzades pels insectes simbiòtics per posar els ous i així assegurar la descendència.

Com sap a quin receptacle ha d'entrar l'insecte simbiont? A aquesta vespa li interessa arribar a la flor femella estèril, que és on pot posar els ous; però si no arriben a la flor femella fèrtil recollint abans els gàmetes masculins, com serà possible el creuament? L'estratègia de la planta és fer flors mascles i femelles similars, amb la finalitat de què els insectes no puguin diferenciar-les.

Al cap d'un temps, les flors donen pas als fruits. En aquest moment, ja podem parlar de figa o figaflor. Quina diferència hi ha entre figa i figaflor? La figa-flor, podríem dir que és una figa que surt a la primavera. Es comença a formar a finals d'estiu o a la tardor però no li dóna temps a madurar abans del fred i ho fa desprès del repòs hivernal. Habitualment, és més gran que la figa i té una concentració més baixa de sucres.

Contràriament al que es pensa: la figa no és el fruit. El fruit són aquells pinyolets que es troben a dins (i que si un es menja la figa es fiquen entre les dents).


Primers brots de la figuera després del repòs hivernal

Però per a què hi hagin fruits, les figueres femella, necessiten alguna mascle a prop. Si això no es dóna, ens quedem sense fruits? No sempre, algunes figueres (un 50%) poden produir figues sense intercanvi d'embrions, i per tant sense llavors, per partenocàrpia (com els plàtans).

Per finalitzar, aquest arbre, que gairebé ha deixat de cultivar-se, ha influït no només en la nostra història sinó també en la nostra cultura. Per exemple, encara podem veure la seva influència en diferents frases fetes. Com:

  • ser una figaflor
  • fer figa
  • com ara plouen figues
  • estar a la figuera
  • baixar de la figuera
  • això són figues d'un altre paner...







dimecres, 21 d’agost del 2013

Vidiella

Fruit encara verd
Clematis flammula

La Vidiella és una planta que té una parenta mol similar, la vidalba (Clematis vitalba). Crida l'atenció el seu fruit, però també la seva flor blanc-verdosa amb els òrgans reproductors, tant masculins com femenins, que sobresurten. La flor la podeu veure des de finals de la primavera fins a l'estiu.

El contacte de la pell amb la planta ens pot donar una reacció repulsiva, de fet antigament la utilitzaven els pidolaires per provocar-se nafres.

A més, en ser ingerida, la vidiella pot irritar l'aparell digestiu. Degut a la seva toxicitat, és desaconsellable la utilització d'aquesta planta en la medicina popular.

Totes dues plantes, són tant similars, que de vegades es fa difícil diferenciar-les. Tant la vidiella, Clematis flammula com la seva parenta, la Clematis vitalba, es troben a Collserola, totes dues en un hàbitat similar (torrenteres, rieres, llocs humits...) i inclús de vegades a la mateixa zona, però la vidiella és més freqüent.

Per tant, ni el seu hàbitat, ni la seva ubicació ens ajudaran a distingir totes dues plantes. Per altra banda, de vegades resulta impossible, o molt difícil, apropar-se per veure-les de més a prop per distingir-les.

Però això no ens impedeix veure-les des de lluny, ja que no només es pugen sobre altres plantes, sinó que a més, en èpoques de fructificació, el seu fruit, diferent als fruits habituals, ajuda a què es faci evident i per tant a què puguem veure-la sense problemes.






dilluns, 5 d’agost del 2013

Arboç

Arbutus unedo

Arbre de port petit que tot i ser poc conegut és dels més abundants a Collserola. El trobem a alzinars, però també podem observar exemplars, habitualment de mida més gran, a màquies.

El podreu veure sempre en llocs amb molta pluja (o una humitat del sòl prou gran) i sòls àcids. En cas d'incendi la planta té una gran capacitat de rebrotada.



Exemple d'arboç a una màquia


La seva fusta vermellosa i estriada és un tret inconfundible. Però, el que més es coneix són els fruits, vermells i molt dolços amb un punt d'alcohol, dels què molts animals se n'alimenten.

Al mateix temps que estan madurant els fruits, la planta ja s'està preparant per la propera producció. Tant els fruits com les flors coincideixen durant un temps.

Flor i fruit coincideixen durant un temps


Un dels animals a qui trobem lligats amb aquest vegetal és la papallona de l'arboç, una de les més grans d'Europa. Posa els ous d'un en un en les seves fulles. Però no és l'únic lloc on les trobarem ja que també la podem trobar a sobre d'una figuera o sobre excrements d'animals.


dilluns, 29 de juliol del 2013

Miraguà de jardí

Araujia sericifera

Planta al·lòctona, procedent de l'Amèrica llatina, que cada cop s'està veient més a prop de la costa. S'ha de vigilar ja que dins de la seva tija es troba una llet verinosa.

La trobem en murs, tanques, enfilant-se a arbres...El problema, competeix per la llum amb les plantes del lloc i pot arribar a escanyar-les. Però també s'arrossega pel terra podent arribar a conquerir una gran zona en poc temps.


detall de la flor i les fulles del miraguà


Tant la seva fulla com la seva flor són petites, i el que més crida l'atenció és el fruit. Dins d'aquest, quan madura hi ha una gran quantitat de llavors que es dispersen pel vent gràcies a un borrissol i que poden arribar més lluny, si utilitza l'aigua com a mitjà de transport.

Pot ser veritat que la flor d'aquesta planta mati els insectes que l'ajuden en la seva pol·linització? No té gaire sentit! Segons el que hem trobat la planta pot retenir els insectes, sobretot papallones, que van a pol·linitzar-la i no alliberar-los de la trampa. Tot i que al seu lloc d'origen, les papallones aconsegueixen alliberar-se'n al dia següent d'haver quedar atrapades i les plantes per la seva part aconsegueixen més eficiència en el transport del gra de pol·len.


Fruit madur amb les llavors a la vista


Fruit madur amb les llavors a la vista


Encara que ja no s'utilitza, va ser introduïda a començaments del segle XX com a planta ornamental i també com a cultiu, per a utilitzar el vil·là, que es troba dins del fruit i que ajuda en el transport de la llavor, en la indústria tèxtil, per fer coixins.

Campanetes de jardí

Ipomea indica



La gran vistositat d'aquesta planta ha fet que s'hagi utilitzat molt com a planta ornamental per murs i talussos de jardins. Amb el temps s'ha anat naturalitzant al camp. Habitualment la trobem en zones pobres.

Tot i així, actualment no es troba gaire en jardins. Encara que és molt vistosa en època de flor, a l'hivern quan li queden només fulles i de vegades seques, la vistositat desapareix.


Per ara a Espanya no se la considera una planta invasora tot i que en torrenteres de prop de la costa pot arribar a desplaçar a la vegetació dels voltants. Poder, una de les seves característiques que fan més mal, és la capacitat d'enfilar-se a altres plantes ja que d'aquesta manera les ofega.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Server



Tot caminant per una roureda, un pot passar a prop d'un server. Costa veure'l, ja que no n'hi ha molts. Però, de vegades, a la tardor, els seus fruits piriformes i vermellosos escampats pel terra el delaten.

El Server, juntament amb la moixera (Sorbus aria), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i moixera de guilla (Sorbus aucuparia), forma part dels arbres del gènere Sorbus que podem trobar a Collserola, habitualment a les rouredes.



moixera Sorbus aria
moixera Sorbus aria











moixera de pastor Sorbus torminalis
Tot i que és un arbre molt discret, se li pot treure molt de profit, ja que es pot aprofitar tant la fusta, per fer mobles; com el fruit, per fer begudes alcohòliques, gelatines, melmelades o sucs; com l'escorça per adobar pells. També se l'ha utilitzat pel seu aspecte per jardins.

dissabte, 13 de juliol del 2013

Noguera o noguer

L'origen de la noguera el trobem al Sud-Est d'Europa i a l'Àsia central. Fa molt de temps que va ser introduït a cases de pagès i boscos... Passant a formar part de la nostra història.



Noguer


La foto superior, us mostra un exemplar, però, possiblement no podreu apreciar prou bé ni la seva robustesa, ni la seva amplitud de capçada.

Aquest arbre, que l'hem trobat, per exemple, a prop del casino de la Rabassada i per Can Balasc, i que viu en terrenys humits però amb un bon drenatge, no és només un peu que dóna ombra i habitatge a alguns animals, sinó que té d'altres característiques que el poden fer funcional.

Per exemple, la fusta, més fàcil d'observar a l'hivern quan es troba el tronc nu, és apreciada per la seva resistència, però també per la facilitat amb la que es treballa.
 
Un cop acabada la temporada de fred comencen a brotar tant fulles com flors. Ja hem parlat de les seves flors masculines i femenines en una de les nostres sortides al casino de la Rabassada.



Flor masculina ja pansida i femenina sense carpels
Flor masculina i femenina











Mentre la flor masculina es panseix quan ja ha complert amb la seva missió, la flor femenina comença amb la fecundació. S'allibera dels pètals deixant a la vista l'ovari amb dues "banyes" al damunt que són els estigmes.

 
 
Una mica més tard, la nou es protegirà amb una capa de color verd que l'acompanyarà durant tot el procés de creixement del fruit. A la maduresa, aquesta capa, s'ennegrirà i s'obrirà permetent que surti el fruit.

 

A més de la fusta i del fruit, la nou, també es pot aprofitar la fulla, la protecció verda del fruit per fer olis i les flors de Bach.

Però, té propietats màgiques? ens permet treure el mal d'ull? O descobrir bruixes i bruixots?...Es diu que un no pot posar-se a dormir sota la seva ombra sense rebre una dosi de mala sort! Poder és per això que hem preferit observar, caminar i descansar més tard en un altre lloc.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Cedre de l'himàlaia

Cedrus deodara



Arbre ornamental que el trobem en diferents llocs de Collserola, com a prop de Can Borni o per sota del Tibidabo, entre el torrent de Vilana i el de Betlem i per sobre de la Carretera de les Aigües.

Tot i que no és un arbre de la zona, hi ha llocs on en trobem molts. Va ser una plantació o simplement és que s'ha anat reproduint donant lloc a un petit bosc de cedres?


Com ens fa deduir el seu nom, és una planta al·lòctona, segurament introduïda per la urbanització de començaments del segle XX. Es va plantar o bé al jardins i terrenys de les cases d'estiueig, o bé als entorns dels camins de passeig. És un arbre que se l'aprecia no només pel seu port, sinó també per la seva fusta, aromàtica i resistent.

La veritat és que el dia de la neu, veure aquests arbres tots nevats, mentre caminàvem per la Carretera de les Aigües, ens va ajudar a imaginar que estàvem a un altre lloc, un lloc bastant llunyà i amb un clima completament diferent.

 
Però, tot i que és una espècie al·lòctona i n'hem trobat molts, alguns formant un petit bosc, segons les fonts consultades, no és una espècie invasora i per tant, no suposa un gran perill.

dissabte, 29 de juny del 2013

Rementerola

Satureja Calamintha

Satureja calamintha
Detall amb macro de la flor de la rementerola


Durant la tardor, vam estar molt de temps veient una planta al marge dels camins, amb una flor petita, amb fulles arrodonides i amb pèls, que ens cridava l'atenció. La olor que desprenia quan es tocava feia sospitar que era una planta aromàtica. Ens feia recordar la menta, Però, no ho era. El problema era que no trobàvem exactament de quina planta es tractava.

Al final vam donar en el clau. Es tracta de Satureja Calamintha, en català rementerola, una planta de la família de les labiades.

La seva època de floració comença al juny i acaba al setembre, tot i que nosaltres la vam trobar a l'octubre i novembre. Aquesta és la raó per la que ens va cridar l'atenció, per què era una de les poques flors que s'hi veien als marges dels camins.

És una planta que es pot utilitzar com a indicadora del terreny. Es troba més aviat en terrenys secs, si el terreny és humit ha d'haver-hi molt bon drenatge. A més, la trobem en sòls amb pH bàsic i pobres en nitrogen. Per últim, tot i que es troba en llocs amb molta llum, també el podem trobar en llocs amb semi-ombra.

No és una planta tòxica, de fet, s'utilitza tant la flor com les fulles per diferents tractaments. Es fa com a infusió i serveix per exemple per guarir el mal d'estomac.

dimecres, 5 de juny del 2013

Corona de rei

Doronicum pardalianches

Tot caminant pels voltants de la font groga hem pogut distingir una margarida groga, relativament gran i a una certa alçada. Aquesta simple visió ens ha ajudat a descobrir la planta que, tot i no ser exclusiva del lloc, sí que protagonitza el logotip del parc de la font groga.




Flor de la corona de rei
Encara que la planta s'hi troba tot l'any, la seva presència es fa més evident quan ens mostra la seva flor. Nosaltres l'hem trobada al marge del camí en llocs humits i frescos.

Les seves fulles són difícils de descriure ja que són diferents depenent de l'alçada on es troben. La part alta de la planta té unes fulles sense peciol, petites i allargades, i a mesura que anem baixant la mirada, el pecíol es va fent més llarg i les fulles, més grans i rodones.



Fulla a la part alta de la planta




Fulla a la part intermitja









La flor, un capítol de color grog de tres a sis centímetres de diàmetre, presenta una gran vistositat i precisament aquesta característica ha estat la que ha fet que s'utilitzi com a planta de jardineria. Al segle XIX va ser introduïda a la Gran Bretanya on la trobem com a herba espontània.

Si ens hi fixem veurem alguna tija que creix horitzontal al terra. Però, el que no podrem veure és que també n'hi han d'enterrades sota el sòl.

La corona de rei va ser utilitzada com a verí i suposem que justament per aquesta raó és per la què els conills prefereixen menjar d'altres plantes. Tot i així, hi ha animals que se n'alimenten, de fet hem observat unes petites galeries fetes, suposem, per algun cuc.


Comparteix el nom de corona de rei amb una altra planta. Poder aquesta és la raó de què hi ha qui prefereix dir-li dorònic bordat. Encara que són plantes molt diferents, la flor de totes dues és groga, el color de l'or?

dimarts, 28 de maig del 2013

Cua de Cavall

Equisetum arvense



Cua de cavall
És una planta primitiva, emparentada amb les falgueres.

Té una tija subterrània (rizoma) de la que surten dos tipus de tija aèries. La primera que apareix és l'estèril, unes branques verticals, que es poden ramificar i amb fulles que creixen donant-li l'aspecte d'una cua de cavall, com podeu observar a la foto.

Després, a finals de l'hivern i principis de la primavera, surt la fèrtil, amb les espores a la part alta de la tija. És una tija allargada però més curta que les estèrils.

La planta creix en zones ombrívoles i humides, a marges de rius, rieres...Nosaltres l'hem trobada en llocs com la Rierada o la riera de la sargantana, per exemple per Sant Medir.


Les seves característiques la fan bona per la medicina natural, ja que:
  • disminueix la retenció de líquids
  • Frena hemorràgies
  • És bona pel tractament d'ossos
  • Ajuda a mantenir el cabell en bon estat
  • enforteix ungles

També es pot utilitzar per tractar d'altres plantes:
  • Per repel·lir insectes
  • Per dinamitzar el creixement
  • Per prevenir i combatre fongs

dijous, 23 de maig del 2013

All de bruixa

Muscari comosum






Tot passejant per les fatjones, uns canelobres de color lila ens van cridar l'atenció, eren alls de bruixa. En veure'ls no vam pensar en bruixes i vampirs, però si es diu així per alguna cosa ha de ser!

Es trobaven al marge del camí, a un lloc amb sol, en zona de prat. Semblaven una mica amagats entre plantes, però aquell canelobre ho tenia difícil per camuflar-se.

Soterrat al terra, trobareu el seu bulb (o all). Les fulles, totes estretes i poc rígides, surten de la base de la planta sense pena ni glòria. Tot això fa que la planta es vegi poc, si no fos per la flor. Bé, més aviat per una part de la flor, aquella que sembla un canelobre de color lila.

El més interessant del cas és que aquesta part visible no és la part fèrtil de la flor, sinó que és estèril i "només" serveix per cridar l'atenció. La part fèrtil es troba a la mateixa tija i una mica per sota. Són flors en posició horitzontal, de color poc llampant i amb les peces florals soldades.

No és l'únic vegetal amb flors fèrtils i estèrils, les margarides tant conegudes per tothom també en tenen, els dos tipus. Però fixeu-vos que aquí totes dues flors són molt diferents i que la diferència es veu a simple vista.

Podríem dir que les flors estèrils gasten les seves energies en cridar l'atenció i les fèrtils en multiplicar l'espècie?

divendres, 3 de maig del 2013

Ja és primavera!

El 29 de març, a començaments de la primavera, vam anar cap al coll de les Torres per veure una mica la zona. Vam poder gaudir del començament de la primavera.

En setmanes anteriors ja es veien algunes flors i alguns brots nous, era un avançament de la primavera. Però aquest dia, ja primaveral, vam poder fer una selecció de les plantes que ens van cridar més l'atenció, algunes n'estaven florides i d'altres encara no. Aquí teniu la nostra selecció.


divendres, 1 de febrer del 2013

El garrofer

Ceratonia siliqua





Tot caminant per Collserola encara podem trobar garrofers. No trobem cultius però sí restes d’antics camps, alguns amb els troncs molt vells, d’altres amb un munt de rebrots.
 










Veiem les seves fulles sempre verdes, els seus fruits, marrons foscos en for-ma de mitja lluna, sentim la seva olor, agraïm l’ombra amb la que ens convida a descansar als seus peus...




Però, per què ens passa desapercebut? És un arbre que no es pot descriure com maco ni com gran, que normalment no té forma d’arbre, ja que és molt habitual que rebroti per les arrels, que quan és vell, el seu tronc, retorçat, el trobem amagat.



N’hi ha coses que encara passen més inadvertides pel simple caminant:


  • És una planta poc exigent en quant al sòl. Les arrels, que són molt fondes, agafen aigües i nutrients profunds als què no poden accedir d'altres plantes. És per això que s'utilitza per a repoblar zones amb risc de desertificació, ja que tenen avantatges en comparació amb d’altres vegetals i poden viure en terrenys relativament pobres i secs, fins i tot amb sals.
  •  
    Flor femenina
  • La diferenciació de sexes. Trobem arbres mascle i femella, i també n’hi ha d’hermafrodites. Tot un conjunt de possibilitats que encara que passin desapercebudes pel simple visitant, les seves flors que surten de fusta vella són petites i poc vistoses, són molt importants per garantir la reproducció.

Flor masculina








Tot i ser un arbre del que es pot aprofitar tant la fusta, com també el fruit i la llavor, no està sent gens rendible i, en conseqüència, el seu cultiu s’està abandonant. Per evitar-ho, s’està intentant obrir una nova sortida, s’està introduint la farina de garrofa (part del fruit) en l’alimentació humana.

Però quins avantatges té aquesta farina en comparació amb d’altres aliments? Quin és el seu valor afegit? Com fer canviar la mentalitat dels possibles futurs clients per què introdueixin la garrofa en la seva alimentació? Com convertir un “menjar d’animals i de pobres” en una “delicatessen”?

Ara, tot sabent que n'hi ha noves sortides i que han aparegut nous mètodes més productius de cultivar-ho, ens hem de preguntar si veurem nous cultius de garrofer al Collserola, una zona on l’agricultura està deixant-se una mica de costat, però on també se n’està tornant a potenciar.