Tot passejant per les fatjones, uns canelobres de color lila ens van cridar l'atenció, eren alls de bruixa. En veure'ls no vam pensar en bruixes i vampirs, però si es diu així per alguna cosa ha de ser!
Es trobaven al marge del camí, a un lloc amb sol, en zona de prat. Semblaven una mica amagats entre plantes, però aquell canelobre ho tenia difícil per camuflar-se.
Soterrat al terra, trobareu el seu bulb (o all). Les fulles, totes estretes i poc rígides, surten de la base de la planta sense pena ni glòria. Tot això fa que la planta es vegi poc, si no fos per la flor. Bé, més aviat per una part de la flor, aquella que sembla un canelobre de color lila.
El més interessant del cas és que aquesta part visible no és la part fèrtil de la flor, sinó que és estèril i "només" serveix per cridar l'atenció. La part fèrtil es troba a la mateixa tija i una mica per sota. Són flors en posició horitzontal, de color poc llampant i amb les peces florals soldades.
No és l'únic vegetal amb flors fèrtils i estèrils, les margarides tant conegudes per tothom també en tenen, els dos tipus. Però fixeu-vos que aquí totes dues flors són molt diferents i que la diferència es veu a simple vista.
Podríem dir que les flors estèrils gasten les seves energies en cridar l'atenció i les fèrtils en multiplicar l'espècie?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada