Vidiella

Fruit encara verd

Clematis flammula

La Vidiella és una planta que té una parenta mol similar, la vidalba (Clematis vitalba). Crida l'atenció el seu fruit, però també la seva flor blanc-verdosa amb els òrgans reproductors, tant masculins com femenins, que sobresurten. La flor la podeu veure des de finals de la primavera fins a l'estiu.

El contacte de la pell amb la planta ens pot donar una reacció repulsiva, de fet antigament la utilitzaven els pidolaires per provocar-se nafres.

A més, en ser ingerida, la vidiella pot irritar l'aparell digestiu. Degut a la seva toxicitat, és desaconsellable la utilització d'aquesta planta en la medicina popular.

Totes dues plantes, són tant similars, que de vegades es fa difícil diferenciar-les. Tant la vidiella, Clematis flammula com la seva parenta, la Clematis vitalba, es troben a Collserola, totes dues en un hàbitat similar (torrenteres, rieres, llocs humits...) i inclús de vegades a la mateixa zona, però la vidiella és més freqüent.

Per tant, ni el seu hàbitat, ni la seva ubicació ens ajudaran a distingir totes dues plantes. Per altra banda, de vegades resulta impossible, o molt difícil, apropar-se per veure-les de més a prop per distingir-les.

Però això no ens impedeix veure-les des de lluny, ja que no només es pugen sobre altres plantes, sinó que a més, en èpoques de fructificació, el seu fruit, diferent als fruits habituals, ajuda a què es faci evident i per tant a què puguem veure-la sense problemes.






Server

Tot caminant per una roureda, un pot passar a prop d'un server. Costa veure'l, ja que no n'hi ha molts. Però, de vegades, a la tardor, els seus fruits piriformes i vermellosos escampats pel terra el delaten.

El Server, juntament amb la moixera (Sorbus aria), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i moixera de guilla (Sorbus aucuparia), forma part dels arbres del gènere Sorbus que podem trobar a Collserola, habitualment a les rouredes.




moixera Sorbus aria

moixera Sorbus aria



moixera de pastor Sorbus torminalis

Tot i que és un arbre molt discret, se li pot treure molt de profit, ja que es pot aprofitar tant la fusta, per fer mobles; com el fruit, per fer begudes alcohòliques, gelatines, melmelades o sucs; com l'escorça per adobar pells. També se l'ha utilitzat pel seu aspecte per jardins.

Noguera o noguer

L'origen de la noguera el trobem al Sud-Est d'Europa i a l'Àsia central. Fa molt de temps que va ser introduït a cases de pagès i boscos... Passant a formar part de la nostra història.




Noguer

La foto superior, us mostra un exemplar, però, possiblement no podreu apreciar prou bé ni la seva robustesa, ni la seva amplitud de capçada.

Aquest arbre, que l'hem trobat, per exemple, a prop del casino de la Rabassada i per Can Balasc, i que viu en terrenys humits però amb un bon drenatge, no és només un peu que dóna ombra i habitatge a alguns animals, sinó que té d'altres característiques que el poden fer funcional.

Per exemple, la fusta, més fàcil d'observar a l'hivern quan es troba el tronc nu, és apreciada per la seva resistència, però també per la facilitat amb la que es treballa.
 Un cop acabada la temporada de fred comencen a brotar tant fulles com flors. Ja hem parlat de les seves flors masculines i femenines en una de les nostres sortides al casino de la Rabassada.



Flor masculina ja pansida i femenina sense carpels

Flor masculina i femenina











Mentre la flor masculina es panseix quan ja ha complert amb la seva missió, la flor femenina comença amb la fecundació. S'allibera dels pètals deixant a la vista l'ovari amb dues "banyes" al damunt que són els estigmes.

 

 

Una mica més tard, la nou es protegirà amb una capa de color verd que l'acompanyarà durant tot el procés de creixement del fruit. A la maduresa, aquesta capa, s'ennegrirà i s'obrirà permetent que surti el fruit.

 

A més de la fusta i del fruit, la nou, també es pot aprofitar la fulla, la protecció verda del fruit per fer olis i les flors de Bach.

Però, té propietats màgiques? ens permet treure el mal d'ull? O descobrir bruixes i bruixots?...Es diu que un no pot posar-se a dormir sota la seva ombra sense rebre una dosi de mala sort! Poder és per això que hem preferit observar, caminar i descansar més tard en un altre lloc.

Cua de Cavall

Equisetum arvense




Cua de cavall

És una planta primitiva, emparentada amb les falgueres.

Té una tija subterrània (rizoma) de la que surten dos tipus de tija aèries. La primera que apareix és l'estèril, unes branques verticals, que es poden ramificar i amb fulles que creixen donant-li l'aspecte d'una cua de cavall, com podeu observar a la foto.

Després, a finals de l'hivern i principis de la primavera, surt la fèrtil, amb les espores a la part alta de la tija. És una tija allargada però més curta que les estèrils.

La planta creix en zones ombrívoles i humides, a marges de rius, rieres...Nosaltres l'hem trobada en llocs com la Rierada o la riera de la sargantana, per exemple per Sant Medir.


Les seves característiques la fan bona per la medicina natural, ja que:

• disminueix la retenció de líquids
• Frena hemorràgies
• És bona pel tractament d'ossos
• Ajuda a mantenir el cabell en bon estat
• enforteix ungles

També es pot utilitzar per tractar d'altres plantes:

• Per repel·lir insectes
• Per dinamitzar el creixement
• Per prevenir i combatre fongs

El garrofer

Ceratonia siliqua

Tot caminant per Collserola encara podem trobar garrofers. No trobem cultius però sí restes d’antics camps, alguns amb els troncs molt vells, d’altres amb un munt de rebrots.

 










Veiem les seves fulles sempre verdes, els seus fruits, marrons foscos en for-ma de mitja lluna, sentim la seva olor, agraïm l’ombra amb la que ens convida a descansar als seus peus...

Però, per què ens passa desapercebut? És un arbre que no es pot descriure com maco ni com gran, que normalment no té forma d’arbre, ja que és molt habitual que rebroti per les arrels, que quan és vell, el seu tronc, retorçat, el trobem amagat.

N’hi ha coses que encara passen més inadvertides pel simple caminant:



• És una planta poc exigent en quant al sòl. Les arrels, que són molt fondes, agafen aigües i nutrients profunds als què no poden accedir d'altres plantes. És per això que s'utilitza per a repoblar zones amb risc de desertificació, ja que tenen avantatges en comparació amb d’altres vegetals i poden viure en terrenys relativament pobres i secs, fins i tot amb sals.
 



Flor femenina

• La diferenciació de sexes. Trobem arbres mascle i femella, i també n’hi ha d’hermafrodites. Tot un conjunt de possibilitats que encara que passin desapercebudes pel simple visitant, les seves flors que surten de fusta vella són petites i poc vistoses, són molt importants per garantir la reproducció.



Flor masculina









Tot i ser un arbre del que es pot aprofitar tant la fusta, com també el fruit i la llavor, no està sent gens rendible i, en conseqüència, el seu cultiu s’està abandonant. Per evitar-ho, s’està intentant obrir una nova sortida, s’està introduint la farina de garrofa (part del fruit) en l’alimentació humana.

Però quins avantatges té aquesta farina en comparació amb d’altres aliments? Quin és el seu valor afegit? Com fer canviar la mentalitat dels possibles futurs clients per què introdueixin la garrofa en la seva alimentació? Com convertir un “menjar d’animals i de pobres” en una “delicatessen”?

Ara, tot sabent que n'hi ha noves sortides i que han aparegut nous mètodes més productius de cultivar-ho, ens hem de preguntar si veurem nous cultius de garrofer al Collserola, una zona on l’agricultura està deixant-se una mica de costat, però on també se n’està tornant a potenciar.