Figuera

Ficus carica


És un dels cultius més antics que es coneixen. A Collserola, ha estat present durant molt de temps. Tot i que ja gairebé no es cultiva, s'ha naturalitzat
com a d'altres llocs del mediterrani i actualment, la seva presència no passa desapercebuda.

El seu aspecte varia molt amb l'època de l'any. Mentre que a l'hivern està tota nua i només ens deixa veure l'estructura, amb branques desordenades que es trenquen molt fàcilment i que si són velles, es retorcen i recargolen; a l'estiu és un gran i perfecte para-sol amb olor incorporada.



Figuera a l'hivern

La seva mida, també pot ser molt variada, passa de ser només un arbust, a ser tot un arbre, amb nombroses mides intermitges. Quanta més humitat al terra i més sol a les fulles, més probabilitat de que es faci un arbre alt i gran.

Les arrels, molt superficials, són capaces de ficar-se per les roques i buscar aigua. A més, treuen molt fàcilment rebrots, de manera que no és difícil trobar una figuera amb un munt de troncs que surten del terra. Si, hi ha un únic tronc, és bastant probable trobar que hi surten branques de molt avall.



Figuera amb rebrots

Però, si ens hi fixem, a la primavera i a l'estiu podem veure el que semblen fruits verds que en realitat són uns receptacles l'interior dels quals va patint petites transformacions. Al començament al seu interior hi han flors amagades i petites amb només els orgues sexuals.

Aquelles flors petitones dins del "receptacle" podrien fer que l'encreuament es compliqués, si no fos per uns insectes simbiòtics, que entren a l'interior per posar-hi els ous i així assegurar l'alimentació de les seves larves... Però, al cap d'un temps, els nous insectes, ja adults, hi surten buscant una altra flor i ajudant en la pol·linització.

Segons les flors que hi hagi a l'arbre podem trobar tres peus diferents (com passava als garrofers però amb alguna diferència):

• Figuera mascle amb flor mascle i femella, com passa en les figueres silvestres (cabrafiga). La flor femella d'aquestes figues és estèril. Però en realitat té una funció, la d'acollir i alimentar la larva dels seus hostes pol·linitzadors. 
• Figuera femella amb flor femella
• Figuera hermafrodita amb flors mascles i femelles, com passa amb la major part de figueres conreades. Aquestes, tindran flors mascles, femelles fèrtils i femelles no fèrtils. Aquestes últimes amb la finalitat de poder ser utilitzades pels insectes simbiòtics per posar els ous i així assegurar la descendència.

Com sap a quin receptacle ha d'entrar l'insecte simbiont? A aquesta vespa li interessa arribar a la flor femella estèril, que és on pot posar els ous; però si no arriben a la flor femella fèrtil recollint abans els gàmetes masculins, com serà possible el creuament? L'estratègia de la planta és fer flors mascles i femelles similars, amb la finalitat de què els insectes no puguin diferenciar-les.

Al cap d'un temps, les flors donen pas als fruits. En aquest moment, ja podem parlar de figa o figaflor. Quina diferència hi ha entre figa i figaflor? La figa-flor, podríem dir que és una figa que surt a la primavera. Es comença a formar a finals d'estiu o a la tardor però no li dóna temps a madurar abans del fred i ho fa desprès del repòs hivernal. Habitualment, és més gran que la figa i té una concentració més baixa de sucres.

Contràriament al que es pensa: la figa no és el fruit. El fruit són aquells pinyolets que es troben a dins (i que si un es menja la figa es fiquen entre les dents).



Primers brots de la figuera després del repòs hivernal

Però per a què hi hagin fruits, les figueres femella, necessiten alguna mascle a prop. Si això no es dóna, ens quedem sense fruits? No sempre, algunes figueres (un 50%) poden produir figues sense intercanvi d'embrions, i per tant sense llavors, per partenocàrpia (com els plàtans).

Per finalitzar, aquest arbre, que gairebé ha deixat de cultivar-se, ha influït no només en la nostra història sinó també en la nostra cultura. Per exemple, encara podem veure la seva influència en diferents frases fetes. Com:

• ser una figaflor
• fer figa
• com ara plouen figues
• estar a la figuera
• baixar de la figuera
• això són figues d'un altre paner...

Arboç

Arbutus unedo

Arbre de port petit que tot i ser poc conegut és dels més abundants a Collserola. El trobem a alzinars, però també podem observar exemplars, habitualment de mida més gran, a màquies.

El podreu veure sempre en llocs amb molta pluja (o una humitat del sòl prou gran) i sòls àcids. En cas d'incendi la planta té una gran capacitat de rebrotada.




Exemple d'arboç a una màquia

La seva fusta vermellosa i estriada és un tret inconfundible. Però, el que més es coneix són els fruits, vermells i molt dolços amb un punt d'alcohol, dels què molts animals se n'alimenten.

Al mateix temps que estan madurant els fruits, la planta ja s'està preparant per la propera producció. Tant els fruits com les flors coincideixen durant un temps.

Flor i fruit coincideixen durant un temps

Un dels animals a qui trobem lligats amb aquest vegetal és la papallona de l'arboç, una de les més grans d'Europa. Posa els ous d'un en un en les seves fulles. Però no és l'únic lloc on les trobarem ja que també la podem trobar a sobre d'una figuera o sobre excrements d'animals.

El garrofer

Ceratonia siliqua

Tot caminant per Collserola encara podem trobar garrofers. No trobem cultius però sí restes d’antics camps, alguns amb els troncs molt vells, d’altres amb un munt de rebrots.

 










Veiem les seves fulles sempre verdes, els seus fruits, marrons foscos en for-ma de mitja lluna, sentim la seva olor, agraïm l’ombra amb la que ens convida a descansar als seus peus...

Però, per què ens passa desapercebut? És un arbre que no es pot descriure com maco ni com gran, que normalment no té forma d’arbre, ja que és molt habitual que rebroti per les arrels, que quan és vell, el seu tronc, retorçat, el trobem amagat.

N’hi ha coses que encara passen més inadvertides pel simple caminant:



• És una planta poc exigent en quant al sòl. Les arrels, que són molt fondes, agafen aigües i nutrients profunds als què no poden accedir d'altres plantes. És per això que s'utilitza per a repoblar zones amb risc de desertificació, ja que tenen avantatges en comparació amb d’altres vegetals i poden viure en terrenys relativament pobres i secs, fins i tot amb sals.
 



Flor femenina

• La diferenciació de sexes. Trobem arbres mascle i femella, i també n’hi ha d’hermafrodites. Tot un conjunt de possibilitats que encara que passin desapercebudes pel simple visitant, les seves flors que surten de fusta vella són petites i poc vistoses, són molt importants per garantir la reproducció.



Flor masculina









Tot i ser un arbre del que es pot aprofitar tant la fusta, com també el fruit i la llavor, no està sent gens rendible i, en conseqüència, el seu cultiu s’està abandonant. Per evitar-ho, s’està intentant obrir una nova sortida, s’està introduint la farina de garrofa (part del fruit) en l’alimentació humana.

Però quins avantatges té aquesta farina en comparació amb d’altres aliments? Quin és el seu valor afegit? Com fer canviar la mentalitat dels possibles futurs clients per què introdueixin la garrofa en la seva alimentació? Com convertir un “menjar d’animals i de pobres” en una “delicatessen”?

Ara, tot sabent que n'hi ha noves sortides i que han aparegut nous mètodes més productius de cultivar-ho, ens hem de preguntar si veurem nous cultius de garrofer al Collserola, una zona on l’agricultura està deixant-se una mica de costat, però on també se n’està tornant a potenciar.