Caps blancs

Lobularia maritima

Si camineu per Collserola, veureu una herba que tot i que està present tot l'any, és a la tardor i l'hivern quan es veu més fàcilment, els caps blancs. No és una mata massa alta, no acostuma a sobrepassar els 20 Cm d'alçada, tot i que les seves tiges creixen, ho fan sense pujar gaire.

La podeu trobar gairebé per tot Collserola, en terrenys calcaris o silicis, en sòls argilosos, sorrencs o pedregosos...La única exigència, el sol.




Lobularia maritima

 

Les flors, que surten durant tot l'any, sempre i quan no geli, són el que, probablement, us cridarà més l'atenció. Són petites, blanques i s'agrupen en inflorescències, on a mesura que maduren i fructifiquen, n'apareixen de noves. Molts cops aquests conjunts de flors ens poden arribar a camuflar el fullatge, que és petit, amb pèls i poc vistós.




Tija dels caps blancs on
es poden veure les flors, els fruits
i el que queda després de caure
els fruits

Durant molt de temps se'ls ha considerat males herbes. En canvi, ara es parla d'herbes espontànies. Segons la Michigan State University, aquest vegetal és un bon aliat tant del jardiner com de l'agricultor ja que els ajuda a combatre plagues i malalties actuant com a font d'aliment i refugi de la fauna auxiliar.



Lobularia maritima,
detall de les inflorescències

Els caps blancs, posen el seu nèctar a l'abast d'aquesta fauna, proporcionant-li, una zona atractiva per estar-se. Gràcies a què l'alimentació d'aquests animals no es bassa només en el nèctar, també tenen fases on actuen de depredadors, les plantes del voltant es poden beneficiar quedant més protegides de possibles plagues i/o malalties.

Per tant, parlem d'uns organismes que es beneficien dels caps blancs i que ataquen insectes, fongs i/o microbis (depenent de l'espècie), ajudant a mantenir l'equilibri ecològic. Però hi ha una altra fauna auxiliar, com per exemple, l'abella o les papallones, que ajuda a l'ecosistema d'una altra manera, intervenint en la reproducció de les plantes.

Seran aquests fets els que han ajudat a què actualment s'utilitzi en jardineria com a planta de bordura, rocalla o tapissant? 

En jardineria, però, a més dels caps blancs, es poden trobar d'altres varietats de Lobularia maritima que ens sorprenen pels colors de les flors: rosa, lavanda o púrpura.

I ara, encara passareu pel seu costat sense ni tan sols reduir una mica el pas? Al menys, quan hi passeu, podríeu fer-li una ullada i recordar que, encara que no ho sembli, allà on està fa un paper molt important.

 

El garrofer

Ceratonia siliqua

Tot caminant per Collserola encara podem trobar garrofers. No trobem cultius però sí restes d’antics camps, alguns amb els troncs molt vells, d’altres amb un munt de rebrots.

 










Veiem les seves fulles sempre verdes, els seus fruits, marrons foscos en for-ma de mitja lluna, sentim la seva olor, agraïm l’ombra amb la que ens convida a descansar als seus peus...

Però, per què ens passa desapercebut? És un arbre que no es pot descriure com maco ni com gran, que normalment no té forma d’arbre, ja que és molt habitual que rebroti per les arrels, que quan és vell, el seu tronc, retorçat, el trobem amagat.

N’hi ha coses que encara passen més inadvertides pel simple caminant:



• És una planta poc exigent en quant al sòl. Les arrels, que són molt fondes, agafen aigües i nutrients profunds als què no poden accedir d'altres plantes. És per això que s'utilitza per a repoblar zones amb risc de desertificació, ja que tenen avantatges en comparació amb d’altres vegetals i poden viure en terrenys relativament pobres i secs, fins i tot amb sals.
 



Flor femenina

• La diferenciació de sexes. Trobem arbres mascle i femella, i també n’hi ha d’hermafrodites. Tot un conjunt de possibilitats que encara que passin desapercebudes pel simple visitant, les seves flors que surten de fusta vella són petites i poc vistoses, són molt importants per garantir la reproducció.



Flor masculina









Tot i ser un arbre del que es pot aprofitar tant la fusta, com també el fruit i la llavor, no està sent gens rendible i, en conseqüència, el seu cultiu s’està abandonant. Per evitar-ho, s’està intentant obrir una nova sortida, s’està introduint la farina de garrofa (part del fruit) en l’alimentació humana.

Però quins avantatges té aquesta farina en comparació amb d’altres aliments? Quin és el seu valor afegit? Com fer canviar la mentalitat dels possibles futurs clients per què introdueixin la garrofa en la seva alimentació? Com convertir un “menjar d’animals i de pobres” en una “delicatessen”?

Ara, tot sabent que n'hi ha noves sortides i que han aparegut nous mètodes més productius de cultivar-ho, ens hem de preguntar si veurem nous cultius de garrofer al Collserola, una zona on l’agricultura està deixant-se una mica de costat, però on també se n’està tornant a potenciar.