Hi ha molts vegetals i molt variats a Collserola, nosaltres només mostrem aquells que ens han cridat l'atenció

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortida. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de gener del 2014

Caps blancs

Lobularia maritima

Si camineu per Collserola, veureu una herba que tot i que està present tot l'any, és a la tardor i l'hivern quan es veu més fàcilment, els caps blancs. No és una mata massa alta, no acostuma a sobrepassar els 20 Cm d'alçada, tot i que les seves tiges creixen, ho fan sense pujar gaire.

La podeu trobar gairebé per tot Collserola, en terrenys calcaris o silicis, en sòls argilosos, sorrencs o pedregosos...La única exigència, el sol.



Lobularia maritima

 
Les flors, que surten durant tot l'any, sempre i quan no geli, són el que, probablement, us cridarà més l'atenció. Són petites, blanques i s'agrupen en inflorescències, on a mesura que maduren i fructifiquen, n'apareixen de noves. Molts cops aquests conjunts de flors ens poden arribar a camuflar el fullatge, que és petit, amb pèls i poc vistós.



Tija dels caps blancs on
es poden veure les flors, els fruits
i el que queda després de caure
els fruits

Durant molt de temps se'ls ha considerat males herbes. En canvi, ara es parla d'herbes espontànies. Segons la Michigan State University, aquest vegetal és un bon aliat tant del jardiner com de l'agricultor ja que els ajuda a combatre plagues i malalties actuant com a font d'aliment i refugi de la fauna auxiliar.


Lobularia maritima,
detall de les inflorescències
Els caps blancs, posen el seu nèctar a l'abast d'aquesta fauna, proporcionant-li, una zona atractiva per estar-se. Gràcies a què l'alimentació d'aquests animals no es bassa només en el nèctar, també tenen fases on actuen de depredadors, les plantes del voltant es poden beneficiar quedant més protegides de possibles plagues i/o malalties.

Per tant, parlem d'uns organismes que es beneficien dels caps blancs i que ataquen insectes, fongs i/o microbis (depenent de l'espècie), ajudant a mantenir l'equilibri ecològic. Però hi ha una altra fauna auxiliar, com per exemple, l'abella o les papallones, que ajuda a l'ecosistema d'una altra manera, intervenint en la reproducció de les plantes.

Seran aquests fets els que han ajudat a què actualment s'utilitzi en jardineria com a planta de bordura, rocalla o tapissant? 

En jardineria, però, a més dels caps blancs, es poden trobar d'altres varietats de Lobularia maritima que ens sorprenen pels colors de les flors: rosa, lavanda o púrpura.

I ara, encara passareu pel seu costat sense ni tan sols reduir una mica el pas? Al menys, quan hi passeu, podríeu fer-li una ullada i recordar que, encara que no ho sembli, allà on està fa un paper molt important.






 



dimecres, 5 de juny del 2013

Corona de rei

Doronicum pardalianches

Tot caminant pels voltants de la font groga hem pogut distingir una margarida groga, relativament gran i a una certa alçada. Aquesta simple visió ens ha ajudat a descobrir la planta que, tot i no ser exclusiva del lloc, sí que protagonitza el logotip del parc de la font groga.




Flor de la corona de rei
Encara que la planta s'hi troba tot l'any, la seva presència es fa més evident quan ens mostra la seva flor. Nosaltres l'hem trobada al marge del camí en llocs humits i frescos.

Les seves fulles són difícils de descriure ja que són diferents depenent de l'alçada on es troben. La part alta de la planta té unes fulles sense peciol, petites i allargades, i a mesura que anem baixant la mirada, el pecíol es va fent més llarg i les fulles, més grans i rodones.



Fulla a la part alta de la planta




Fulla a la part intermitja









La flor, un capítol de color grog de tres a sis centímetres de diàmetre, presenta una gran vistositat i precisament aquesta característica ha estat la que ha fet que s'utilitzi com a planta de jardineria. Al segle XIX va ser introduïda a la Gran Bretanya on la trobem com a herba espontània.

Si ens hi fixem veurem alguna tija que creix horitzontal al terra. Però, el que no podrem veure és que també n'hi han d'enterrades sota el sòl.

La corona de rei va ser utilitzada com a verí i suposem que justament per aquesta raó és per la què els conills prefereixen menjar d'altres plantes. Tot i així, hi ha animals que se n'alimenten, de fet hem observat unes petites galeries fetes, suposem, per algun cuc.


Comparteix el nom de corona de rei amb una altra planta. Poder aquesta és la raó de què hi ha qui prefereix dir-li dorònic bordat. Encara que són plantes molt diferents, la flor de totes dues és groga, el color de l'or?