Tot caminant pels voltants de la font groga hem pogut distingir una margarida groga, relativament gran i a una certa alçada. Aquesta simple visió ens ha ajudat a descobrir la planta que, tot i no ser exclusiva del lloc, sí que protagonitza el logotip del parc de la font groga.
 |
| Flor de la corona de rei |
Les seves fulles són difícils de descriure ja que són diferents depenent de l'alçada on es troben. La part alta de la planta té unes fulles sense peciol, petites i allargades, i a mesura que anem baixant la mirada, el pecíol es va fent més llarg i les fulles, més grans i rodones.
 |
| Fulla a la part alta de la planta |
 |
| Fulla a la part intermitja |
La flor, un capítol de color grog de tres a sis centímetres de diàmetre, presenta una gran vistositat i precisament aquesta característica ha estat la que ha fet que s'utilitzi com a planta de jardineria. Al segle XIX va ser introduïda a la Gran Bretanya on la trobem com a herba espontània.
Si ens hi fixem veurem alguna tija que creix horitzontal al terra. Però, el que no podrem veure és que també n'hi han d'enterrades sota el sòl.
La corona de rei va ser utilitzada com a verí i suposem que justament per aquesta raó és per la què els conills prefereixen menjar d'altres plantes. Tot i així, hi ha animals que se n'alimenten, de fet hem observat unes petites galeries fetes, suposem, per algun cuc.
Comparteix el nom de corona de rei amb una altra planta. Poder aquesta és la raó de què hi ha qui prefereix dir-li dorònic bordat. Encara que són plantes molt diferents, la flor de totes dues és groga, el color de l'or?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada