Margaridoia anual

Bellis anua



Caminant pels turons de Can Pasqual, hem pogut observar una herba que l'any passat ja havíem trobat, però aquell cop en el camí antic de Vallvidrera a Santa Creu.



Detall de la inflorescència de Margaridoia

El que crida l'atenció d'aquesta planta vivaç, no són les seves fulles basals, que sense flor ni te n'adones de què hi són, sinó aquelles "margarides" entre blanques i rosades que ens han permès veure una mica de color a la tardor.





Fulles en roseta de Margaridoia

A la nit la inflorescència es tanca i de dia s'obre, però quan hi ha molta humitat, no s'arriba a obrir del tot. Si us hi fixeu podeu observar una de les flors mig tancada (imatge de l'esquerra). Aquest fet us permet gaudir de la coloració més rosada de la part inferior de les lígules.




Finalment, no podem oblidar-nos de les propietats antitussígenes, expectorants i diürètiques de la planta.


 

 

 

 

 

Corona de rei

Doronicum pardalianches

Tot caminant pels voltants de la font groga hem pogut distingir una margarida groga, relativament gran i a una certa alçada. Aquesta simple visió ens ha ajudat a descobrir la planta que, tot i no ser exclusiva del lloc, sí que protagonitza el logotip del parc de la font groga.




Flor de la corona de rei

Encara que la planta s'hi troba tot l'any, la seva presència es fa més evident quan ens mostra la seva flor. Nosaltres l'hem trobada al marge del camí en llocs humits i frescos.

Les seves fulles són difícils de descriure ja que són diferents depenent de l'alçada on es troben. La part alta de la planta té unes fulles sense peciol, petites i allargades, i a mesura que anem baixant la mirada, el pecíol es va fent més llarg i les fulles, més grans i rodones.



Fulla a la part alta de la planta



Fulla a la part intermitja

La flor, un capítol de color grog de tres a sis centímetres de diàmetre, presenta una gran vistositat i precisament aquesta característica ha estat la que ha fet que s'utilitzi com a planta de jardineria. Al segle XIX va ser introduïda a la Gran Bretanya on la trobem com a herba espontània.

Si ens hi fixem veurem alguna tija que creix horitzontal al terra. Però, el que no podrem veure és que també n'hi han d'enterrades sota el sòl.

La corona de rei va ser utilitzada com a verí i suposem que justament per aquesta raó és per la què els conills prefereixen menjar d'altres plantes. Tot i així, hi ha animals que se n'alimenten, de fet hem observat unes petites galeries fetes, suposem, per algun cuc.

Comparteix el nom de corona de rei amb una altra planta. Poder aquesta és la raó de què hi ha qui prefereix dir-li dorònic bordat. Encara que són plantes molt diferents, la flor de totes dues és groga, el color de l'or?