Hi ha molts vegetals i molt variats a Collserola, nosaltres només mostrem aquells que ens han cridat l'atenció

Cercar en aquest blog

divendres, 9 de novembre del 2012

L’alzina surera de les Fatjones


Caminant pel corriol, un no pot estar-se de veure aquest arbre gegant, l’alzina surera de les Fatjones.
 
 Alzina surera de les fatjones

El primer que ens crida l’atenció és el seu volum, un arbre d’uns 16,5m d’alçària i amb un diàmetre d’uns 2,40m (dades del parc de Collserola). Si el mirem més detingudament podrem veure la seva escorça, el suro, i les seves fulles amb tonalitats platejades que contrasten amb els arbres del voltant.

La veiem una mica desmanegada, sense “ordre”. Tot i així, la seva aparença és robusta i una mica rústica, això, segons el nostre parer, no desentona amb el medi, més bé tot al contrari.

Orientació SE
 
Les seves branques, que són fortes, no surten des del terra sinó que les trobem a partir d’una certa alçària formant una copa irregular i buscant una bona orientació a la llum. Aquesta orientació, SE, juntament amb el seu emplaçament, ajuden a què estigui protegida contra les gelades.

Precisament, sota aquesta copa trobem que les plantes sobresurten més que les del seu voltant i veiem que algunes d'elles són diferents. Són plantes que estan protegides del sol del migdia.

La seva ubicació a una riera i en terreny silícic són típiques de l’espècie. Tot i que no es veu que el lloc sigui gaire humit, en trobar-se a la riera deu poder satisfer les seves necessitats hídriques sense problemes.

Els seus glans alimenten a una gran quantitat d’animals com pot ser l’esquirol, el porc senglar o diferents ocells entre d’altres.

Per últim, també volem destacar la seva capacitat de rebrotar després d’un incendi. El suro protegeix l'alzina surera dels incendis. Després l’arbre és capaç de rebrotar. Però, no només des de les branques, sinó també des del tronc o les arrels.

 
 
En general podem veure que aquesta surera és una mica gran en relació als de la seva espècie. Això pensem que és degut al seu emplaçament. Ja que es tracta d’un lloc molt adient a les seves necessitats i característiques.