Caminant pel
corriol, un no pot estar-se de veure aquest arbre gegant, l’alzina surera de
les Fatjones.
Alzina surera de les fatjones
El primer que ens
crida l’atenció és el seu volum, un arbre d’uns 16,5m d’alçària i amb un
diàmetre d’uns 2,40m (dades del parc de Collserola). Si el mirem més
detingudament podrem veure la seva escorça, el suro, i les seves fulles amb
tonalitats platejades que contrasten amb els arbres del voltant.
La veiem una mica
desmanegada, sense “ordre”. Tot i així, la seva aparença és robusta i una mica
rústica, això, segons el nostre parer, no desentona amb el medi, més bé tot al
contrari.
Orientació SE
Precisament, sota aquesta copa trobem que les plantes sobresurten més que les del seu voltant i veiem que algunes d'elles són diferents. Són plantes que estan protegides del sol del migdia.
La seva ubicació
a una riera i en terreny silícic són típiques de l’espècie. Tot i que no es veu
que el lloc sigui gaire humit, en trobar-se a la riera deu poder satisfer les
seves necessitats hídriques sense problemes.
Els seus glans alimenten a una gran quantitat d’animals com pot ser l’esquirol, el porc senglar o diferents ocells entre d’altres.
Per últim, també volem destacar la seva capacitat de rebrotar després d’un incendi. El suro protegeix l'alzina surera dels incendis. Després l’arbre és capaç de rebrotar. Però, no només des de les branques, sinó també des del tronc o les arrels.
En general podem
veure que aquesta surera és una mica gran en relació als de la seva espècie.
Això pensem que és degut al seu emplaçament. Ja que es tracta d’un lloc molt adient a
les seves necessitats i característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada