Vidiella

Fruit encara verd

Clematis flammula

La Vidiella és una planta que té una parenta mol similar, la vidalba (Clematis vitalba). Crida l'atenció el seu fruit, però també la seva flor blanc-verdosa amb els òrgans reproductors, tant masculins com femenins, que sobresurten. La flor la podeu veure des de finals de la primavera fins a l'estiu.

El contacte de la pell amb la planta ens pot donar una reacció repulsiva, de fet antigament la utilitzaven els pidolaires per provocar-se nafres.

A més, en ser ingerida, la vidiella pot irritar l'aparell digestiu. Degut a la seva toxicitat, és desaconsellable la utilització d'aquesta planta en la medicina popular.

Totes dues plantes, són tant similars, que de vegades es fa difícil diferenciar-les. Tant la vidiella, Clematis flammula com la seva parenta, la Clematis vitalba, es troben a Collserola, totes dues en un hàbitat similar (torrenteres, rieres, llocs humits...) i inclús de vegades a la mateixa zona, però la vidiella és més freqüent.

Per tant, ni el seu hàbitat, ni la seva ubicació ens ajudaran a distingir totes dues plantes. Per altra banda, de vegades resulta impossible, o molt difícil, apropar-se per veure-les de més a prop per distingir-les.

Però això no ens impedeix veure-les des de lluny, ja que no només es pugen sobre altres plantes, sinó que a més, en èpoques de fructificació, el seu fruit, diferent als fruits habituals, ajuda a què es faci evident i per tant a què puguem veure-la sense problemes.






Arboç

Arbutus unedo

Arbre de port petit que tot i ser poc conegut és dels més abundants a Collserola. El trobem a alzinars, però també podem observar exemplars, habitualment de mida més gran, a màquies.

El podreu veure sempre en llocs amb molta pluja (o una humitat del sòl prou gran) i sòls àcids. En cas d'incendi la planta té una gran capacitat de rebrotada.




Exemple d'arboç a una màquia

La seva fusta vermellosa i estriada és un tret inconfundible. Però, el que més es coneix són els fruits, vermells i molt dolços amb un punt d'alcohol, dels què molts animals se n'alimenten.

Al mateix temps que estan madurant els fruits, la planta ja s'està preparant per la propera producció. Tant els fruits com les flors coincideixen durant un temps.

Flor i fruit coincideixen durant un temps

Un dels animals a qui trobem lligats amb aquest vegetal és la papallona de l'arboç, una de les més grans d'Europa. Posa els ous d'un en un en les seves fulles. Però no és l'únic lloc on les trobarem ja que també la podem trobar a sobre d'una figuera o sobre excrements d'animals.

Miraguà de jardí

Araujia sericifera

Planta al·lòctona, procedent de l'Amèrica llatina, que cada cop s'està veient més a prop de la costa. S'ha de vigilar ja que dins de la seva tija es troba una llet verinosa.

La trobem en murs, tanques, enfilant-se a arbres...El problema, competeix per la llum amb les plantes del lloc i pot arribar a escanyar-les. Però també s'arrossega pel terra podent arribar a conquerir una gran zona en poc temps.



detall de la flor i les fulles del miraguà

Tant la seva fulla com la seva flor són petites, i el que més crida l'atenció és el fruit. Dins d'aquest, quan madura hi ha una gran quantitat de llavors que es dispersen pel vent gràcies a un borrissol i que poden arribar més lluny, si utilitza l'aigua com a mitjà de transport.

Pot ser veritat que la flor d'aquesta planta mati els insectes que l'ajuden en la seva pol·linització? No té gaire sentit! Segons el que hem trobat la planta pot retenir els insectes, sobretot papallones, que van a pol·linitzar-la i no alliberar-los de la trampa. Tot i que al seu lloc d'origen, les papallones aconsegueixen alliberar-se'n al dia següent d'haver quedar atrapades i les plantes per la seva part aconsegueixen més eficiència en el transport del gra de pol·len.



Fruit madur amb les llavors a la vista



Fruit madur amb les llavors a la vista

Encara que ja no s'utilitza, va ser introduïda a començaments del segle XX com a planta ornamental i també com a cultiu, per a utilitzar el vil·là, que es troba dins del fruit i que ajuda en el transport de la llavor, en la indústria tèxtil, per fer coixins.

Campanetes de jardí

Ipomea indica

La gran vistositat d'aquesta planta ha fet que s'hagi utilitzat molt com a planta ornamental per murs i talussos de jardins. Amb el temps s'ha anat naturalitzant al camp. Habitualment la trobem en zones pobres.

Tot i així, actualment no es troba gaire en jardins. Encara que és molt vistosa en època de flor, a l'hivern quan li queden només fulles i de vegades seques, la vistositat desapareix.

Per ara a Espanya no se la considera una planta invasora tot i que en torrenteres de prop de la costa pot arribar a desplaçar a la vegetació dels voltants. Poder, una de les seves característiques que fan més mal, és la capacitat d'enfilar-se a altres plantes ja que d'aquesta manera les ofega.

Server

Tot caminant per una roureda, un pot passar a prop d'un server. Costa veure'l, ja que no n'hi ha molts. Però, de vegades, a la tardor, els seus fruits piriformes i vermellosos escampats pel terra el delaten.

El Server, juntament amb la moixera (Sorbus aria), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i moixera de guilla (Sorbus aucuparia), forma part dels arbres del gènere Sorbus que podem trobar a Collserola, habitualment a les rouredes.




moixera Sorbus aria

moixera Sorbus aria



moixera de pastor Sorbus torminalis

Tot i que és un arbre molt discret, se li pot treure molt de profit, ja que es pot aprofitar tant la fusta, per fer mobles; com el fruit, per fer begudes alcohòliques, gelatines, melmelades o sucs; com l'escorça per adobar pells. També se l'ha utilitzat pel seu aspecte per jardins.