Figuera

Ficus carica


És un dels cultius més antics que es coneixen. A Collserola, ha estat present durant molt de temps. Tot i que ja gairebé no es cultiva, s'ha naturalitzat
com a d'altres llocs del mediterrani i actualment, la seva presència no passa desapercebuda.

El seu aspecte varia molt amb l'època de l'any. Mentre que a l'hivern està tota nua i només ens deixa veure l'estructura, amb branques desordenades que es trenquen molt fàcilment i que si són velles, es retorcen i recargolen; a l'estiu és un gran i perfecte para-sol amb olor incorporada.



Figuera a l'hivern

La seva mida, també pot ser molt variada, passa de ser només un arbust, a ser tot un arbre, amb nombroses mides intermitges. Quanta més humitat al terra i més sol a les fulles, més probabilitat de que es faci un arbre alt i gran.

Les arrels, molt superficials, són capaces de ficar-se per les roques i buscar aigua. A més, treuen molt fàcilment rebrots, de manera que no és difícil trobar una figuera amb un munt de troncs que surten del terra. Si, hi ha un únic tronc, és bastant probable trobar que hi surten branques de molt avall.



Figuera amb rebrots

Però, si ens hi fixem, a la primavera i a l'estiu podem veure el que semblen fruits verds que en realitat són uns receptacles l'interior dels quals va patint petites transformacions. Al començament al seu interior hi han flors amagades i petites amb només els orgues sexuals.

Aquelles flors petitones dins del "receptacle" podrien fer que l'encreuament es compliqués, si no fos per uns insectes simbiòtics, que entren a l'interior per posar-hi els ous i així assegurar l'alimentació de les seves larves... Però, al cap d'un temps, els nous insectes, ja adults, hi surten buscant una altra flor i ajudant en la pol·linització.

Segons les flors que hi hagi a l'arbre podem trobar tres peus diferents (com passava als garrofers però amb alguna diferència):

• Figuera mascle amb flor mascle i femella, com passa en les figueres silvestres (cabrafiga). La flor femella d'aquestes figues és estèril. Però en realitat té una funció, la d'acollir i alimentar la larva dels seus hostes pol·linitzadors. 
• Figuera femella amb flor femella
• Figuera hermafrodita amb flors mascles i femelles, com passa amb la major part de figueres conreades. Aquestes, tindran flors mascles, femelles fèrtils i femelles no fèrtils. Aquestes últimes amb la finalitat de poder ser utilitzades pels insectes simbiòtics per posar els ous i així assegurar la descendència.

Com sap a quin receptacle ha d'entrar l'insecte simbiont? A aquesta vespa li interessa arribar a la flor femella estèril, que és on pot posar els ous; però si no arriben a la flor femella fèrtil recollint abans els gàmetes masculins, com serà possible el creuament? L'estratègia de la planta és fer flors mascles i femelles similars, amb la finalitat de què els insectes no puguin diferenciar-les.

Al cap d'un temps, les flors donen pas als fruits. En aquest moment, ja podem parlar de figa o figaflor. Quina diferència hi ha entre figa i figaflor? La figa-flor, podríem dir que és una figa que surt a la primavera. Es comença a formar a finals d'estiu o a la tardor però no li dóna temps a madurar abans del fred i ho fa desprès del repòs hivernal. Habitualment, és més gran que la figa i té una concentració més baixa de sucres.

Contràriament al que es pensa: la figa no és el fruit. El fruit són aquells pinyolets que es troben a dins (i que si un es menja la figa es fiquen entre les dents).



Primers brots de la figuera després del repòs hivernal

Però per a què hi hagin fruits, les figueres femella, necessiten alguna mascle a prop. Si això no es dóna, ens quedem sense fruits? No sempre, algunes figueres (un 50%) poden produir figues sense intercanvi d'embrions, i per tant sense llavors, per partenocàrpia (com els plàtans).

Per finalitzar, aquest arbre, que gairebé ha deixat de cultivar-se, ha influït no només en la nostra història sinó també en la nostra cultura. Per exemple, encara podem veure la seva influència en diferents frases fetes. Com:

• ser una figaflor
• fer figa
• com ara plouen figues
• estar a la figuera
• baixar de la figuera
• això són figues d'un altre paner...

Vidiella

Fruit encara verd

Clematis flammula

La Vidiella és una planta que té una parenta mol similar, la vidalba (Clematis vitalba). Crida l'atenció el seu fruit, però també la seva flor blanc-verdosa amb els òrgans reproductors, tant masculins com femenins, que sobresurten. La flor la podeu veure des de finals de la primavera fins a l'estiu.

El contacte de la pell amb la planta ens pot donar una reacció repulsiva, de fet antigament la utilitzaven els pidolaires per provocar-se nafres.

A més, en ser ingerida, la vidiella pot irritar l'aparell digestiu. Degut a la seva toxicitat, és desaconsellable la utilització d'aquesta planta en la medicina popular.

Totes dues plantes, són tant similars, que de vegades es fa difícil diferenciar-les. Tant la vidiella, Clematis flammula com la seva parenta, la Clematis vitalba, es troben a Collserola, totes dues en un hàbitat similar (torrenteres, rieres, llocs humits...) i inclús de vegades a la mateixa zona, però la vidiella és més freqüent.

Per tant, ni el seu hàbitat, ni la seva ubicació ens ajudaran a distingir totes dues plantes. Per altra banda, de vegades resulta impossible, o molt difícil, apropar-se per veure-les de més a prop per distingir-les.

Però això no ens impedeix veure-les des de lluny, ja que no només es pugen sobre altres plantes, sinó que a més, en èpoques de fructificació, el seu fruit, diferent als fruits habituals, ajuda a què es faci evident i per tant a què puguem veure-la sense problemes.






Arboç

Arbutus unedo

Arbre de port petit que tot i ser poc conegut és dels més abundants a Collserola. El trobem a alzinars, però també podem observar exemplars, habitualment de mida més gran, a màquies.

El podreu veure sempre en llocs amb molta pluja (o una humitat del sòl prou gran) i sòls àcids. En cas d'incendi la planta té una gran capacitat de rebrotada.




Exemple d'arboç a una màquia

La seva fusta vermellosa i estriada és un tret inconfundible. Però, el que més es coneix són els fruits, vermells i molt dolços amb un punt d'alcohol, dels què molts animals se n'alimenten.

Al mateix temps que estan madurant els fruits, la planta ja s'està preparant per la propera producció. Tant els fruits com les flors coincideixen durant un temps.

Flor i fruit coincideixen durant un temps

Un dels animals a qui trobem lligats amb aquest vegetal és la papallona de l'arboç, una de les més grans d'Europa. Posa els ous d'un en un en les seves fulles. Però no és l'únic lloc on les trobarem ja que també la podem trobar a sobre d'una figuera o sobre excrements d'animals.

Miraguà de jardí

Araujia sericifera

Planta al·lòctona, procedent de l'Amèrica llatina, que cada cop s'està veient més a prop de la costa. S'ha de vigilar ja que dins de la seva tija es troba una llet verinosa.

La trobem en murs, tanques, enfilant-se a arbres...El problema, competeix per la llum amb les plantes del lloc i pot arribar a escanyar-les. Però també s'arrossega pel terra podent arribar a conquerir una gran zona en poc temps.



detall de la flor i les fulles del miraguà

Tant la seva fulla com la seva flor són petites, i el que més crida l'atenció és el fruit. Dins d'aquest, quan madura hi ha una gran quantitat de llavors que es dispersen pel vent gràcies a un borrissol i que poden arribar més lluny, si utilitza l'aigua com a mitjà de transport.

Pot ser veritat que la flor d'aquesta planta mati els insectes que l'ajuden en la seva pol·linització? No té gaire sentit! Segons el que hem trobat la planta pot retenir els insectes, sobretot papallones, que van a pol·linitzar-la i no alliberar-los de la trampa. Tot i que al seu lloc d'origen, les papallones aconsegueixen alliberar-se'n al dia següent d'haver quedar atrapades i les plantes per la seva part aconsegueixen més eficiència en el transport del gra de pol·len.



Fruit madur amb les llavors a la vista



Fruit madur amb les llavors a la vista

Encara que ja no s'utilitza, va ser introduïda a començaments del segle XX com a planta ornamental i també com a cultiu, per a utilitzar el vil·là, que es troba dins del fruit i que ajuda en el transport de la llavor, en la indústria tèxtil, per fer coixins.

Campanetes de jardí

Ipomea indica

La gran vistositat d'aquesta planta ha fet que s'hagi utilitzat molt com a planta ornamental per murs i talussos de jardins. Amb el temps s'ha anat naturalitzant al camp. Habitualment la trobem en zones pobres.

Tot i així, actualment no es troba gaire en jardins. Encara que és molt vistosa en època de flor, a l'hivern quan li queden només fulles i de vegades seques, la vistositat desapareix.

Per ara a Espanya no se la considera una planta invasora tot i que en torrenteres de prop de la costa pot arribar a desplaçar a la vegetació dels voltants. Poder, una de les seves característiques que fan més mal, és la capacitat d'enfilar-se a altres plantes ja que d'aquesta manera les ofega.