Una herba diferent?

Fins ara hem anat descrivint diferents vegetals que ens hem anat trobant i que per una raó o altra, ens han cridat l'atenció. En aquesta entrada, us presentem una herba de la que no us podem dir gaire bé res. El primer cop, la vam veure a l'agost, estava al marge d'un camí que passa una mica per sobre de la riera de la Sargantana. El lloc on la vam veure no té gaire llum, ja que es tracta d'un bosc humit principalment amb alzines, roures i pins.

Ens venen diferents preguntes al cap. Es tractarà d'una planta autòctona o serà una d'aquelles plantes introduïdes? De fet es trobava per la zona que havia d'haver un parc botànic i on entre d'altres plantes introduïdes tenim les palmeres (Trachycarpus fortunei), castanyers d'índies (Aesculus hippocastanum) o plàtans (Platanus hybrida).

També sabem que és una zona amb una gran diversitat vegetal, i això precisament és el que li ha ajudat a ser reserva natural. Recordem que la corona de rei (Doronicum pardalianches ), que es troba per la zona, forma part del logotip del parc.

Hem llegit que la zona té moltes plantes eurosiberianes que costa trobar-les a altres parts de Catalunya. Serà aquesta una planta d'aquest tipus?

També hem buscat en llibres de botànica, no per trobar la planta, sinó per ajudar-nos a saber-la buscar. Hem vist, els seus pètals, la seva distribució i el que més ens ha sorprès, aquelles bràctees rosades, anomenades comes i com no l'esperó.

La foto que veieu, està feta amb macro i no la vam treure el primer dia que la vam trobar, sinó que la vam fer al setembre. Pensem que és una flor que crida molt l'atenció i ens agradaria saber de quina planta es tracta.

Aranyoner o arç negre

Sempre, en descobrir una planta, comences a trobar-la en llocs per on ja havies passat molts cops sense adonar-te de què hi era. Això és el que ens ha passat amb l'aranyoner.

L'aranyoner (Prunus espinosa) és un arbust de fulla caduca que es troba per exemple en zona de bardisses, als marges dels camps o camins, vores dels boscos o a les fondalades dels torrents.

Pel fet de ser una planta espinosa podria passar a ser una d'aquelles a tenir mania a l'hora de passar per les rieres. Les punxes es troben a les branques i de vegades no te n'adones de què hi són fins que t'agafes la branca, o bé per ajudar-te a caminar o bé per apartar-la una mica i així poder passar millor. Bé, com us podeu imaginar aquestes agulles, que no estan per molestar, protegeixen la planta dels diferents animals de l'entorn.

Segons fonts consultades, les espines, són branques de creixement limitat, per la qual cosa no només es poden ramificar, sinó que també poden fer flors. Això fa que encara estiguin més camuflades!

A començaments de la tardor els fruits ja són madurs. Són esfèrics, d'un color blau que s'ha anat enfosquint a mesura que han anat madurant. Se'ls caracteritza per tenir un gust amarg. S'utilitzen tant per fer patxaran com melmelades, i a més, també es poden assecar o confitar amb vinagre.

Segons Botanical online, tant els fruits, com les flors tenen propietats medicinals. A més la fusta es caracteritza per ser forta i resistent a la humitat.

Caps blancs

Lobularia maritima

Si camineu per Collserola, veureu una herba que tot i que està present tot l'any, és a la tardor i l'hivern quan es veu més fàcilment, els caps blancs. No és una mata massa alta, no acostuma a sobrepassar els 20 Cm d'alçada, tot i que les seves tiges creixen, ho fan sense pujar gaire.

La podeu trobar gairebé per tot Collserola, en terrenys calcaris o silicis, en sòls argilosos, sorrencs o pedregosos...La única exigència, el sol.




Lobularia maritima

 

Les flors, que surten durant tot l'any, sempre i quan no geli, són el que, probablement, us cridarà més l'atenció. Són petites, blanques i s'agrupen en inflorescències, on a mesura que maduren i fructifiquen, n'apareixen de noves. Molts cops aquests conjunts de flors ens poden arribar a camuflar el fullatge, que és petit, amb pèls i poc vistós.




Tija dels caps blancs on
es poden veure les flors, els fruits
i el que queda després de caure
els fruits

Durant molt de temps se'ls ha considerat males herbes. En canvi, ara es parla d'herbes espontànies. Segons la Michigan State University, aquest vegetal és un bon aliat tant del jardiner com de l'agricultor ja que els ajuda a combatre plagues i malalties actuant com a font d'aliment i refugi de la fauna auxiliar.



Lobularia maritima,
detall de les inflorescències

Els caps blancs, posen el seu nèctar a l'abast d'aquesta fauna, proporcionant-li, una zona atractiva per estar-se. Gràcies a què l'alimentació d'aquests animals no es bassa només en el nèctar, també tenen fases on actuen de depredadors, les plantes del voltant es poden beneficiar quedant més protegides de possibles plagues i/o malalties.

Per tant, parlem d'uns organismes que es beneficien dels caps blancs i que ataquen insectes, fongs i/o microbis (depenent de l'espècie), ajudant a mantenir l'equilibri ecològic. Però hi ha una altra fauna auxiliar, com per exemple, l'abella o les papallones, que ajuda a l'ecosistema d'una altra manera, intervenint en la reproducció de les plantes.

Seran aquests fets els que han ajudat a què actualment s'utilitzi en jardineria com a planta de bordura, rocalla o tapissant? 

En jardineria, però, a més dels caps blancs, es poden trobar d'altres varietats de Lobularia maritima que ens sorprenen pels colors de les flors: rosa, lavanda o púrpura.

I ara, encara passareu pel seu costat sense ni tan sols reduir una mica el pas? Al menys, quan hi passeu, podríeu fer-li una ullada i recordar que, encara que no ho sembli, allà on està fa un paper molt important.

 

Arítjol

Smilax aspera


Mireu bé aquesta planta. Abans de res us he de dir que les aparences enganyen.



Fruit de l'arítjol en raïms

El fruit, en raïms i de color vermell, atreu a aus, mamífers...Però no us enganyeu, segons fons consultades, és verinós! Encara que n'hi ha d'altres que ens parlen de la utilització d'aquests fruits per a fer una beguda refrescant, la "zarzaparrilla".



Arítjol, detall de la fulla i del fruit

Però si us hi fixeu millor, podreu veure a una de les nostres principals enemigues de les incursions per la zona del casino i de les terres de can Ribas (veure font de Sant Antoni, els jardins del casino, tot descobrint una riera, la font de Sant Antonio ).

La fotografia ha estat presa a prop de la font del rossinyol, una zona on per sort pels nostres cossos es manté en un espai diferent al de pas.


Però, com hem comentat abans, en les nostres passejades pels jardins i voltants del casino vam poder patir les seves defenses, punxes que es troben tant a fulles com a tiges. Però si això sembla poca cosa, l'arítjol s'enfila tant sobre arbres, com sobre arbustos o inclús sobre ella mateixa. D'aquesta manera aconsegueix més llum sense gastar massa energia en estructura. Per mantenir-se enfilada passi el que passi, com per exemple que faci vent, utilitza circells. Això encara la torna més "agressiva",  ja que es fa difícil treure-la del pas amb les mans sense punxar-se.


L'arítjol en flor

Però tot i que li tenim una mica de mania, no deixarem de dir-vos que la planta té unes certes propietats beneficioses. Per exemple, segons uns estudis realitzats per la UAB, pot ser una bona aliada per treure metalls de zones contaminades.

A més, les arrels tenen propietats estimulants i depuratives. Es poden utilitzar per exemple pels problemes de retenció de líquids, per netejar la sang, per expulsar petites pedres o per tractar el reuma.

En conclusió, com podeu veure, aquesta planta que en un principi ens semblava tant agressiva, i ens atacava quan ens apropàvem al seu espai sense compassió; també té punts positius, destaquem tant les seves propietats sobre el medi com les medicinals.

Margaridoia anual

Bellis anua



Caminant pels turons de Can Pasqual, hem pogut observar una herba que l'any passat ja havíem trobat, però aquell cop en el camí antic de Vallvidrera a Santa Creu.



Detall de la inflorescència de Margaridoia

El que crida l'atenció d'aquesta planta vivaç, no són les seves fulles basals, que sense flor ni te n'adones de què hi són, sinó aquelles "margarides" entre blanques i rosades que ens han permès veure una mica de color a la tardor.





Fulles en roseta de Margaridoia

A la nit la inflorescència es tanca i de dia s'obre, però quan hi ha molta humitat, no s'arriba a obrir del tot. Si us hi fixeu podeu observar una de les flors mig tancada (imatge de l'esquerra). Aquest fet us permet gaudir de la coloració més rosada de la part inferior de les lígules.




Finalment, no podem oblidar-nos de les propietats antitussígenes, expectorants i diürètiques de la planta.