Hi ha molts vegetals i molt variats a Collserola, nosaltres només mostrem aquells que ens han cridat l'atenció

Cercar en aquest blog

dimarts, 28 de maig del 2013

Cua de Cavall

Equisetum arvense



Cua de cavall
És una planta primitiva, emparentada amb les falgueres.

Té una tija subterrània (rizoma) de la que surten dos tipus de tija aèries. La primera que apareix és l'estèril, unes branques verticals, que es poden ramificar i amb fulles que creixen donant-li l'aspecte d'una cua de cavall, com podeu observar a la foto.

Després, a finals de l'hivern i principis de la primavera, surt la fèrtil, amb les espores a la part alta de la tija. És una tija allargada però més curta que les estèrils.

La planta creix en zones ombrívoles i humides, a marges de rius, rieres...Nosaltres l'hem trobada en llocs com la Rierada o la riera de la sargantana, per exemple per Sant Medir.


Les seves característiques la fan bona per la medicina natural, ja que:
  • disminueix la retenció de líquids
  • Frena hemorràgies
  • És bona pel tractament d'ossos
  • Ajuda a mantenir el cabell en bon estat
  • enforteix ungles

També es pot utilitzar per tractar d'altres plantes:
  • Per repel·lir insectes
  • Per dinamitzar el creixement
  • Per prevenir i combatre fongs

dijous, 23 de maig del 2013

All de bruixa

Muscari comosum






Tot passejant per les fatjones, uns canelobres de color lila ens van cridar l'atenció, eren alls de bruixa. En veure'ls no vam pensar en bruixes i vampirs, però si es diu així per alguna cosa ha de ser!

Es trobaven al marge del camí, a un lloc amb sol, en zona de prat. Semblaven una mica amagats entre plantes, però aquell canelobre ho tenia difícil per camuflar-se.

Soterrat al terra, trobareu el seu bulb (o all). Les fulles, totes estretes i poc rígides, surten de la base de la planta sense pena ni glòria. Tot això fa que la planta es vegi poc, si no fos per la flor. Bé, més aviat per una part de la flor, aquella que sembla un canelobre de color lila.

El més interessant del cas és que aquesta part visible no és la part fèrtil de la flor, sinó que és estèril i "només" serveix per cridar l'atenció. La part fèrtil es troba a la mateixa tija i una mica per sota. Són flors en posició horitzontal, de color poc llampant i amb les peces florals soldades.

No és l'únic vegetal amb flors fèrtils i estèrils, les margarides tant conegudes per tothom també en tenen, els dos tipus. Però fixeu-vos que aquí totes dues flors són molt diferents i que la diferència es veu a simple vista.

Podríem dir que les flors estèrils gasten les seves energies en cridar l'atenció i les fèrtils en multiplicar l'espècie?

divendres, 3 de maig del 2013

Ja és primavera!

El 29 de març, a començaments de la primavera, vam anar cap al coll de les Torres per veure una mica la zona. Vam poder gaudir del començament de la primavera.

En setmanes anteriors ja es veien algunes flors i alguns brots nous, era un avançament de la primavera. Però aquest dia, ja primaveral, vam poder fer una selecció de les plantes que ens van cridar més l'atenció, algunes n'estaven florides i d'altres encara no. Aquí teniu la nostra selecció.


divendres, 1 de febrer del 2013

El garrofer

Ceratonia siliqua





Tot caminant per Collserola encara podem trobar garrofers. No trobem cultius però sí restes d’antics camps, alguns amb els troncs molt vells, d’altres amb un munt de rebrots.
 










Veiem les seves fulles sempre verdes, els seus fruits, marrons foscos en for-ma de mitja lluna, sentim la seva olor, agraïm l’ombra amb la que ens convida a descansar als seus peus...




Però, per què ens passa desapercebut? És un arbre que no es pot descriure com maco ni com gran, que normalment no té forma d’arbre, ja que és molt habitual que rebroti per les arrels, que quan és vell, el seu tronc, retorçat, el trobem amagat.



N’hi ha coses que encara passen més inadvertides pel simple caminant:


  • És una planta poc exigent en quant al sòl. Les arrels, que són molt fondes, agafen aigües i nutrients profunds als què no poden accedir d'altres plantes. És per això que s'utilitza per a repoblar zones amb risc de desertificació, ja que tenen avantatges en comparació amb d’altres vegetals i poden viure en terrenys relativament pobres i secs, fins i tot amb sals.
  •  
    Flor femenina
  • La diferenciació de sexes. Trobem arbres mascle i femella, i també n’hi ha d’hermafrodites. Tot un conjunt de possibilitats que encara que passin desapercebudes pel simple visitant, les seves flors que surten de fusta vella són petites i poc vistoses, són molt importants per garantir la reproducció.

Flor masculina








Tot i ser un arbre del que es pot aprofitar tant la fusta, com també el fruit i la llavor, no està sent gens rendible i, en conseqüència, el seu cultiu s’està abandonant. Per evitar-ho, s’està intentant obrir una nova sortida, s’està introduint la farina de garrofa (part del fruit) en l’alimentació humana.

Però quins avantatges té aquesta farina en comparació amb d’altres aliments? Quin és el seu valor afegit? Com fer canviar la mentalitat dels possibles futurs clients per què introdueixin la garrofa en la seva alimentació? Com convertir un “menjar d’animals i de pobres” en una “delicatessen”?

Ara, tot sabent que n'hi ha noves sortides i que han aparegut nous mètodes més productius de cultivar-ho, ens hem de preguntar si veurem nous cultius de garrofer al Collserola, una zona on l’agricultura està deixant-se una mica de costat, però on també se n’està tornant a potenciar.

divendres, 9 de novembre del 2012

L’alzina surera de les Fatjones


Caminant pel corriol, un no pot estar-se de veure aquest arbre gegant, l’alzina surera de les Fatjones.
 
 Alzina surera de les fatjones

El primer que ens crida l’atenció és el seu volum, un arbre d’uns 16,5m d’alçària i amb un diàmetre d’uns 2,40m (dades del parc de Collserola). Si el mirem més detingudament podrem veure la seva escorça, el suro, i les seves fulles amb tonalitats platejades que contrasten amb els arbres del voltant.

La veiem una mica desmanegada, sense “ordre”. Tot i així, la seva aparença és robusta i una mica rústica, això, segons el nostre parer, no desentona amb el medi, més bé tot al contrari.

Orientació SE
 
Les seves branques, que són fortes, no surten des del terra sinó que les trobem a partir d’una certa alçària formant una copa irregular i buscant una bona orientació a la llum. Aquesta orientació, SE, juntament amb el seu emplaçament, ajuden a què estigui protegida contra les gelades.

Precisament, sota aquesta copa trobem que les plantes sobresurten més que les del seu voltant i veiem que algunes d'elles són diferents. Són plantes que estan protegides del sol del migdia.

La seva ubicació a una riera i en terreny silícic són típiques de l’espècie. Tot i que no es veu que el lloc sigui gaire humit, en trobar-se a la riera deu poder satisfer les seves necessitats hídriques sense problemes.

Els seus glans alimenten a una gran quantitat d’animals com pot ser l’esquirol, el porc senglar o diferents ocells entre d’altres.

Per últim, també volem destacar la seva capacitat de rebrotar després d’un incendi. El suro protegeix l'alzina surera dels incendis. Després l’arbre és capaç de rebrotar. Però, no només des de les branques, sinó també des del tronc o les arrels.

 
 
En general podem veure que aquesta surera és una mica gran en relació als de la seva espècie. Això pensem que és degut al seu emplaçament. Ja que es tracta d’un lloc molt adient a les seves necessitats i característiques.