Rementerola

Satureja Calamintha

Detall amb macro de la flor de la rementerola

Durant la tardor, vam estar molt de temps veient una planta al marge dels camins, amb una flor petita, amb fulles arrodonides i amb pèls, que ens cridava l'atenció. La olor que desprenia quan es tocava feia sospitar que era una planta aromàtica. Ens feia recordar la menta, Però, no ho era. El problema era que no trobàvem exactament de quina planta es tractava.

Al final vam donar en el clau. Es tracta de Satureja Calamintha, en català rementerola, una planta de la família de les labiades.

La seva època de floració comença al juny i acaba al setembre, tot i que nosaltres la vam trobar a l'octubre i novembre. Aquesta és la raó per la que ens va cridar l'atenció, per què era una de les poques flors que s'hi veien als marges dels camins.

És una planta que es pot utilitzar com a indicadora del terreny. Es troba més aviat en terrenys secs, si el terreny és humit ha d'haver-hi molt bon drenatge. A més, la trobem en sòls amb pH bàsic i pobres en nitrogen. Per últim, tot i que es troba en llocs amb molta llum, també el podem trobar en llocs amb semi-ombra.

No és una planta tòxica, de fet, s'utilitza tant la flor com les fulles per diferents tractaments. Es fa com a infusió i serveix per exemple per guarir el mal d'estomac.

Corona de rei

Doronicum pardalianches

Tot caminant pels voltants de la font groga hem pogut distingir una margarida groga, relativament gran i a una certa alçada. Aquesta simple visió ens ha ajudat a descobrir la planta que, tot i no ser exclusiva del lloc, sí que protagonitza el logotip del parc de la font groga.




Flor de la corona de rei

Encara que la planta s'hi troba tot l'any, la seva presència es fa més evident quan ens mostra la seva flor. Nosaltres l'hem trobada al marge del camí en llocs humits i frescos.

Les seves fulles són difícils de descriure ja que són diferents depenent de l'alçada on es troben. La part alta de la planta té unes fulles sense peciol, petites i allargades, i a mesura que anem baixant la mirada, el pecíol es va fent més llarg i les fulles, més grans i rodones.



Fulla a la part alta de la planta



Fulla a la part intermitja

La flor, un capítol de color grog de tres a sis centímetres de diàmetre, presenta una gran vistositat i precisament aquesta característica ha estat la que ha fet que s'utilitzi com a planta de jardineria. Al segle XIX va ser introduïda a la Gran Bretanya on la trobem com a herba espontània.

Si ens hi fixem veurem alguna tija que creix horitzontal al terra. Però, el que no podrem veure és que també n'hi han d'enterrades sota el sòl.

La corona de rei va ser utilitzada com a verí i suposem que justament per aquesta raó és per la què els conills prefereixen menjar d'altres plantes. Tot i així, hi ha animals que se n'alimenten, de fet hem observat unes petites galeries fetes, suposem, per algun cuc.

Comparteix el nom de corona de rei amb una altra planta. Poder aquesta és la raó de què hi ha qui prefereix dir-li dorònic bordat. Encara que són plantes molt diferents, la flor de totes dues és groga, el color de l'or?

Cua de Cavall

Equisetum arvense




Cua de cavall

És una planta primitiva, emparentada amb les falgueres.

Té una tija subterrània (rizoma) de la que surten dos tipus de tija aèries. La primera que apareix és l'estèril, unes branques verticals, que es poden ramificar i amb fulles que creixen donant-li l'aspecte d'una cua de cavall, com podeu observar a la foto.

Després, a finals de l'hivern i principis de la primavera, surt la fèrtil, amb les espores a la part alta de la tija. És una tija allargada però més curta que les estèrils.

La planta creix en zones ombrívoles i humides, a marges de rius, rieres...Nosaltres l'hem trobada en llocs com la Rierada o la riera de la sargantana, per exemple per Sant Medir.


Les seves característiques la fan bona per la medicina natural, ja que:

• disminueix la retenció de líquids
• Frena hemorràgies
• És bona pel tractament d'ossos
• Ajuda a mantenir el cabell en bon estat
• enforteix ungles

També es pot utilitzar per tractar d'altres plantes:

• Per repel·lir insectes
• Per dinamitzar el creixement
• Per prevenir i combatre fongs

All de bruixa

Muscari comosum






Tot passejant per les fatjones, uns canelobres de color lila ens van cridar l'atenció, eren alls de bruixa. En veure'ls no vam pensar en bruixes i vampirs, però si es diu així per alguna cosa ha de ser!

Es trobaven al marge del camí, a un lloc amb sol, en zona de prat. Semblaven una mica amagats entre plantes, però aquell canelobre ho tenia difícil per camuflar-se.

Soterrat al terra, trobareu el seu bulb (o all). Les fulles, totes estretes i poc rígides, surten de la base de la planta sense pena ni glòria. Tot això fa que la planta es vegi poc, si no fos per la flor. Bé, més aviat per una part de la flor, aquella que sembla un canelobre de color lila.

El més interessant del cas és que aquesta part visible no és la part fèrtil de la flor, sinó que és estèril i "només" serveix per cridar l'atenció. La part fèrtil es troba a la mateixa tija i una mica per sota. Són flors en posició horitzontal, de color poc llampant i amb les peces florals soldades.

No és l'únic vegetal amb flors fèrtils i estèrils, les margarides tant conegudes per tothom també en tenen, els dos tipus. Però fixeu-vos que aquí totes dues flors són molt diferents i que la diferència es veu a simple vista.

Podríem dir que les flors estèrils gasten les seves energies en cridar l'atenció i les fèrtils en multiplicar l'espècie?

Ja és primavera!

El 29 de març, a començaments de la primavera, vam anar cap al coll de les Torres per veure una mica la zona. Vam poder gaudir del començament de la primavera.

En setmanes anteriors ja es veien algunes flors i alguns brots nous, era un avançament de la primavera. Però aquest dia, ja primaveral, vam poder fer una selecció de les plantes que ens van cridar més l'atenció, algunes n'estaven florides i d'altres encara no. Aquí teniu la nostra selecció.

altres presentacions de Sortim per Collserola